El Parlament Europeu declara l'emergència climàtica

El Parlament Europeu va declarar aquest dijous l’"emergència climàtica" a la Unió Europea, que es converteix en el primer continent en fer-ho, a uns dies de l’inici de la cimera del clima de Madrid (COP25) i dos setmanes abans que la Comissió Europea presenti el primer esborrany del seu Pacte Verd Europeu.

La breu resolució, amb tot just dos paràgrafs, va ser consensuada entre l’Aliança de Socialistes i Demòcrates, Renovar Europa i la Esquerra Unitaria Europea, i finalment li van donar suport també els Verds malgrat que ells buscaven una declaració amb compromisos més ambiciosos.

El text va ser aprovat per 429 vots a favor, 225 en contra i 19 abstencions. El Partid Popular Europeu, els Conservadors i Reformistes i la ultradreta d’Identitat i Democràcia (ID) van votar en contra.

La resolució "declara una emergència climàtica i ambiental" i demana a la Comissió, els Estats membres i les institucions globals que "duguin a terme les accions concretes necessàries per lluitar i contenir aquesta amenaça abans que sigui massa tard", una cosa a què també es compromet la pròpia Eurocambra.

A més, apressen la nova Comissió Europea, que començarà la seua etapa el pròxim 1 de desembre després de rebre la llum verda final del Parlament aquest dimecres, que "avaluï completament l’impacte ambiental de totes les propostes legislatives i pressupostàries rellevants".

L’Eurocambra demana a l’Executiu comunitari d’Ursula von der Leyen, que ha fet de la lluita contra el canvi climàtic una de les seues prioritats per a la legislatura, que s’asseguri que totes les propostes "estan alineades amb l’objectiu de limitar l’escalfament global a menys d’1,5 graus addicionals".

ELS VERDS BUSCAVEN MÉS AMBICIÓ

Malgrat la seua brevetat, la resolució ha estat objecte de discussions entre els diferents grups polítics i finalment ha estat una aliança entre socialdemòcrates, liberals i l’esquerra la que ha aconseguit posar sobre la taula un text base consensuat per buscar suports.

Els Verds havien presentat la seua pròpia resolució, més desenvolupada i amb reclams en xifres, com el de demanar la Comissió que proposi una llei climàtica europea amb un objectiu vinculant de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle almenys un 65 % per a l’any 2030 respecte als nivells de 1990.

Finalment, el grup ecologista es va sumar a la proposta de socialdemòcrates, liberals i l’esquerra.

Diversos eurodiputats dels Verds van celebrar el suport a la resolució, encara que van advertir que es mantindran "vigilants" perquè "no es quedi únicament en un símbol", ja que ells haguessin preferit compromisos i reclams més detallats, i van demanar als diputats d’altres grups que han basat la resolució que "votin en conseqüència" els propers cinc anys.

"Sense un canvi radical de les nostres polítiques, provocarem un augment de les temperatures de gairebé quatre graus d’aquí a final de segle", va advertir l’europarlamentària francesa Karima Delli en un comunicat.

EL PP EUROPEU, OPOSAT A PARLAR D’"EMERGÈNCIA"

El Partit Popular Europeu, els Conservadors i Reformistes i la ultradreta d’Identitat i Democràcia (ID) van votar en contra d’aquest text després d’haver presentat cadascú les seues pròpies propostes sense haver-ne consensuat una de comuna.

El Partit Popular Europeu ja havia advertit dilluns, en el debat públic sobre aquesta resolució, que no donaria suport a la denominació d’"emergència" climàtica i demanava de canviar-lo per "urgència", al·legant les connotacions que té la paraula "emergència", que al seu parer no es justifiquen en el cas de la crisi climàtica.

Els Conservadors i Reformistes i ID, per la seua part, no esmenten en les seues propostes cap de les dos denominacions, i ID fins i tot arriba a "rebutjar els intents d’establir un estat d’excepció perenne sense marge per a alternatives".