Espanya està a la cua d'Europa en despesa sanitària pública

Espanya està a la cua d’Europa en despesa sanitària pública, però, en general, els seus ciutadans gaudeixen de millor salut: tenen l’esperança de vida més alta de la Unió Europea, menys morts per causes evitables i més taxa de supervivència per càncer, segons un informe de la Comissió Europea (CE).

Això significa que el Sistema Nacional de Salut espanyol és "molt eficient", segons Cristian Herrera, analista de l’OCDE, organisme que ha col·laborat amb la CE en l’elaboració de l’"Informe sobre l’Estat de Salut a Espanya", que s’emmarca en un de més ampli sobre l’estat de salut general de la UE, presentat oficialment aquest dijous a Brussel·les.

En la majoria dels indicadors de salut, Espanya se situa per sobre dels països europeus malgrat que destina un 8,9 % del PIB a la despesa sanitària, comparable a Txèquia o Eslovènia, davant el 9,8 % de la mitjana comunitària, amb una despesa mitjana per persona i any de 2.371 euros (la mitjana de la UE és de 2.884 euros).

Les raons que justifiquen l’eficiència malgrat la menor despesa són les polítiques de prevenció que actuen sobre els factors de risc, una atenció primària "forta" que evita que les persones arribin a l’hospital i les iniciatives que redueixen les actuacions d’escàs valor sanitari, com el traspàs de cirurgies hospitalàries a l’àmbit ambulatori.

L’informe posa en relleu que l’esperança de vida a Espanya és la més alta d’Europa (2,5 anys per sobre de la mitjana), encara que no tots els anys que es viuen en la vellesa es té bona salut: a partir dels 65 anys, els espanyols diuen tenir més malalties cròniques, més limitacions en les activitats quotidianes i més símptomes de depressió.

No obstant això, les desigualtats socials i la bretxa de gènere i de nivell educacional quant a esperança de vida són menys pronunciades que en la majoria de països europeus, segons l’informe, en el qual ha participat també l’Observatori Europeu de Sistemes de Salut.

Les cardiopaties isquèmiques (infarts), els accidents cerebrovasculars (ictus) i el càncer de pulmó continuen sent les principals causes de mort, encara que en les malalties cardiovasculars la taxa de mortalitat ha disminuït.

Han augmentat les morts per alzheimer a causa de l’envelliment de la població (Espanya és un dels països europeus més envellits) i al diagnòstic més gran d’aquesta malaltia.

Més d’un terç de les morts poden atribuir-se a tres factors de risc: el tabaquisme és el principal, causa 67.000 morts a l’any i representa el 16 % de totes les morts (17 % a la UE).

La dieta inadequada (escassa ingesta de fruites i hortalisses i un consum elevat de sucre i sal) es cobra 52.000 morts cada any (el 12 % del total davant el 18 % de la UE), mentre que unes altres 32.000 persones moren a l’any per consum d’alcohol i 9.500 per l’escassa activitat física.

El sobrepès i l’obesitat, que afecta, a gairebé un 20 % dels adolescents, i el consum d’alcohol en els joves en forma d’"afartament" són problemes que van en augment al nostre país.

L’informe destaca que Espanya compta amb una de les taxes de mortalitat més baixes per causes evitables, la qual cosa indica que les intervencions en salut pública són, en general, eficaces a l’hora de prevenir les morts prematures.

Entre elles assenyala les lleis antitabac, els impostos al tabac, el calendari vacunal únic, l’Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat (NAUS) o l’acord amb la indústria alimentària per reduir els nivells de sucre als productes manufacturats.

L’hospitalització evitable per a algunes malalties cròniques com a diabetis o insuficiència cardíaca es troba també per sota de la mitjana europea i les taxes de supervivència per a la majoria dels càncers són per sobre.

Quant als recursos humans del SNS, compta amb més metges que la mitjana europea però amb menys infermeres i s’observa una tendència cap als contractes temporals.

Les necessitats insatisfetes de serveis mèdics dels espanyols són baixes (només el 0,1 % de la població ho assenyala), encara que augmenten referent a l’atenció dental (un 4 % dels ciutadans asseguren prescindir per motius econòmics, distància o temps d’espera).

Precisament l’assistència dental (no coberta pel SNS) i el copagament de medicaments situa els pagaments directes per part dels ciutadans en el 25 %, bastant superior a la mitjana de la UE (16 %).