Clam per una societat inclusiva

Les entitats lleidatanes dedicades a l’atenció de les persones amb discapacitat van reclamar ahir un canvi de model que passi per l’adequació de les polítiques públiques existents i una inversió pressupostària que garanteixi una atenció integral. Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, les associacions van posar el focus en la millora el mercat laboral –al voltant del 65 per cent de les persones amb alguna discapacitat entre 16 i 64 anys no treballa– i el suport a l’autonomia individual, i van reivindicar que “necessitem una societat proactiva que respecti la diversitat i emprengui accions per garantir la igualtat d’oportunitats”. Els actes van començar amb la lectura d’un manifest a la seu de l’ONCE en el qual els usuaris van remarcar la importància d’educar en la diversitat les futures generacions per aconseguir una societat “tolerant i respectuosa”. Per la seua banda, la presidenta de l’associació Aspid de persones amb discapacitat física, Bibiana Bendicho, va demanar una millora en el manteniment de voreres i rampes en algunes zones de Lleida amb l’objectiu de “garantir un projecte de vida i autonomia personal”. Malgrat que Bendicho va apuntar que la capital del Segrià és una ciutat “bastant accessible”, va destacar que barris més antics com Balàfia, el Secà de Sant Pere o Magraners són “poc practicables, perillosos o directament no aptes per a persones amb alguna discapacitat”.

En aquesta línia es va expressar Antoni Montardit, vocal d’accessibilitat d’Aspid, que va destacar que “tenim veritables dificultats per passar per alguns carrers i la manca d’accessibilitat és com una presó perquè et posa traves en totes les activitats del dia a dia”. A Mollerussa, els centres educatius es van sumar a la celebració del Dia Internacional mitjançant tallers de sensibilització i la performance L’Abre dels Desitjos, amb la qual els estudiants van compartir missatges a favor de la diversitat.

Aspid afirma que barris antics com Balàfia, el Secà o Magraners són poc accessibles

Per la seua banda, la Generalitat ha contractat un total de 95 persones amb discapacitat intel·lectual des del 2003, quan va arrancar el Programa DIL d’integració laboral dirigit a persones amb un mínim del 25 per cent d’aquest tipus de discapacitat reconeguda que ara es proposa ampliar.

“Les ofertes salarials no arriben i no accepten millores per conciliar la vida laboral i personal”, van assegurar des dels sindicats, alhora que van reivindicar que “els CET han de servir per empoderar els seus treballadors, no per cronificar la seua precarietat al mercat laboral”.

Reclamen millores als CET de Catalunya

Els sindicats CCOO i UGT van denunciar ahir que, malgrat que fa quatre anys que negocien amb la patronal per millorar les condicions laborals de les persones amb discapacitat física o sensorial, “no ha estat possible la renovació del conveni col·lectiu dels Centres Especials de Treball (CET) a Catalunya, que donen feina a prop de 10.000 persones”.