«Va ser indescriptible saber que l'Audrey va poder sobreviure»

Pere Serral té 41 anys i forma part dels Bombers des de fa quinze. Membre dels GRAE de la Seu d’Urgell, va participar, amb el seu company Dani León, en el rescat d’Audrey Mash, el cas de la qual s’ha convertit en una fita històrica de la medicina.

Quan i com els van activar?

Va entrar un avís a través del 112 de dos excursionistes que no havien tornat a la vall de Núria, on els esperaven dos amigues. Els havia sorprès un temporal de vent i neu. La primera localització va resultar errònia, però no ho vam saber fins una hora més tard. Va ser amb l’ajuda d’unes fotografies que ens va passar la parella de l’Audrey del lloc en el qual es trobaven que ens va permetre ubicar-los i vam sortir amb l’helicòpter.

Va ser complicat localitzar-los?

Molt. La tempesta havia parat però teníem l’handicap del fort vent, que coneixem com a torb. No sabíem si arribaríem però el pilot es va comprometre a intentar-ho. Temíem per les hores que quedaven de llum del dia i ens va costar uns 30 minuts localitzar-los.

I una vegada localitzats?

Des de dalt de l’helicòpter vam veure que la situació era més complicada del que pensàvem pel primer avís, que es tractava d’una persona amb hipotèrmia però sense la gravetat que estàvem observant. Vam veure l’Audrey immòbil a terra. Amb moltes dificultats, el pilot ens va deixar a prop d’ella i vam confirmar el que teníem, que estava inconscient i sense signes vitals, el que coneixem com un quadre mèdic de mort aparent. Amb la formació que teníem, li vam aplicar un hot pack al tòrax i vam decidir fer un trasllat ràpid. També per tractar la segona víctima, que es trobava en estat de xoc i tenia una hipotèrmia lleu.

Com es va sentir quan va saber que la dona va aconseguir salvar-se?

Tant el Dani com jo vam saber que l’Audrey havia recuperat l’estímul elèctric del cor l’endemà al matí. L’alegria que vam sentir va ser indescriptible perquè no confiàvem gaire en aquest desenllaç.

Han tingut altres actuacions similars?

Hem treballat en rescats d’hipotèrmics però tots han acabat malament.

Creu que intervencions com aquesta han de servir per canviar maneres d’actuar?

Fa molts anys que metges i bombers lluitem per disposar d’un protocol d’hipotèrmies, inexistent fins ara a Catalunya. Un pacient hipotèrmic té 10 vegades més possibilitats de sobreviure que un pacient normal.

Un final feliç per a una història única

Els serveis d’emergència van aconseguir salvar la vida a una dona amb hipotèrmia severa que a començaments de novembre va tenir el cor aturat sis hores. Audrey Mash, una britànica de 34 anys que des d’en fa dos resideix a Barcelona, i el seu marit, Roman Schoeman, van sortir d’excursió el 3 de novembre per la vall de Núria quan els va sorprendre una nevada que els va fer perdre visibilitat a més de 2.000 m d’altitud. Els dos es van refugiar darrere d’una roca i quan la tempesta va amainar van intentar reprendre la ruta, moment en què Mash va començar a perdre el coneixement. Schoeman va decidir demanar ajuda als serveis d’emergència i va enviar unes fotos del lloc que van permetre a la unitat especialitzada dels GRAE de la Seu d’Urgell localitzar en quin punt de la vall es trobaven. Després de sotmetre-la a una tècnica pionera que permet suplir la funció cardíaca amb un sistema que oxigena la sang fora del cos i aplicar-li una descàrrega elèctrica al Vall d’Hebron de Barcelona, el cor de Mash va tornar a bategar al cap de sis hores. La dona, que no té danys neurològics ni cap seqüela més enllà d’una lleu pèrdua de sensibilitat a les mans que es curarà ben aviat, va arribar a tenir una temperatura de 18 graus i va arribar a l’hospital “amb la pell blava i sense pols ni respiració”. Va estar 17 dies a l’hospital, sis a l’UCI.