Les dones, les que més perden amb la crisi climàtica

En molts llocs del planeta les dones són les màximes responsables de la llar, de proveir aliment o garantir la higiene, la qual cosa les fa més vulnerables als efectes que la crisi climàtica té sobre l’agricultura, l’aigua, l’energia i la salut. "El canvi climàtic exacerba tota vulnerabilitat coneguda i la dona està en una situació de més risc", va assegurar durant una entrevista amb l'agència Efe l’exprimera ministra de Nova Zelanda, Helen Clarck, qui va ser la primera dona electa per exercir aquest càrrec el 1999.

La crisi climàtica provoca, per exemple, que les dones i nenes hagin de recórrer més distàncies per aconseguir aigua i menjar, la qual cosa les impedeix continuar anant al col·legi, o, en casos extrems, les obliga a abandonar els seus territoris a la recerca d’un lloc més segur.

AGRICULTURA

Segons l’ONU, l’agricultura és una de les activitats més afectades per la crisi climàtica i ja que les dones són les encarregades d’aconseguir els aliments per a la llar, "els seus mitjans de subsistència estan en risc, ja que les fonts tradicionals d’aliment són cada vegada menys confiables".

A l'Àfrica subsahariana, per exemple, les dones, que suposen el 75 % de la mà d’obra encara que amb prou feines posseeixen l’1 % de la terra, veuen minvades les seues collites perquè "no tenen accés a les mateixes millores tecnològiques per a les granges ni poden comprar llavors resistents a les sequeres", va denunciar Clarck.

AIGUA

La falta d’aigua, a més de dificultar la tasca agricultora, pot portar altres conseqüències, entre elles, segons ha detectat l’ONU Dones, l’augment de la violència contra les dones, la mortalitat materna, el matrimoni infantil, infeccions, fam, malnutrició, usurpació il·legal de terres o pobresa.

En un estudi que aquesta organització ha fet a vint-i-cinc països, es posa de manifest que, en conjunt, les dones passen cada dia 16 milions d’hores anant a buscar aigua, mentre que els homes inverteixen només 6 milions en la mateixa tasca.

"A mesura que l’aigua es torna més escassa i l’accés es converteix en un problema veiem que les dones han de passar més temps recollint-la, perquè és necessària per als seus nadons, per rentar-se o per cuinar", va explicar a Efeminista la directora d’Igualtat de Gènere a la UNESCO, Saniye Gülser Corat.

Això també limita les seues oportunitats per anar a l’escola ja que, com va assegurar Gülser Corat, "la majoria de les vegades el subministrament d’aigua depèn de les més joves".

ENERGIA

ONU Mujeres assenyala que en gran part dels països en desenvolupament les dones són les principals proveïdores i administradores de l’energia a la llar. En conseqüència, el temps i l’esforç físic que hi inverteixen les exclou de l’educació i de la generació d’ingressos propis.

A més, com les tasques de la casa hi recauen, passen moltes hores cuinant mentre inhalen fums amb contaminants provinents de combustibles sòlids fets de llenya, carbó, restes de collites i fems. Una dada alarmant si es té en compte que "un fogó fumejant en una cuina equival a la combustió de 400 cigarros per hora", segons sosté el Professor de Salud Medioambiental Global a la Universitat de Califòrnia Berkeley, Dr. Kirk Smith, en un article de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

SALUT

Tots aquests factors impacten de manera directa i indirecta en la salut de les dones i són elles les que tenen més probabilitat de morir en societats que són més desiguals, va explicar a Efeminista l’experta en gènere, desenvolupament sostenible i medi ambient del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), Andrea Quesada.

En situacions de desastre, la mortalitat de les dones pot arribar a ser de 14 a 1, en comparació amb els homes, va exemplificar Quesada.

A més, segons l’OMS, les dones tenen menys accés a l’atenció sanitària i generalment són les encarregades de cuidar les persones malaltes, la qual cosa les fa més propenses a encomanar-se de malalties.

DESPLAÇAMENTS

La variació global del clima de la terra provoca el desplaçament de persones, i les dones són el 80 % d’aquests "refugiats climàtics", segons alerta Nacions Unides. Afegit a l’escassetat de recursos, les migracions forçades desencadenen l’augment de la violència cap a les dones, segons un estudi presentat aquest novembre per la Fundació Ecologia i Desenvolupament sota el títol "Perspectiva de gènere en les migracions climàtiques".

A l’esmentat document, es posa com a exemple a les dones que travessen la frontera entre Mèxic i els Estats Units, el perill dels quals de ser violades és tan alt que els traficants les obliguen a posar-se una injecció anticonceptiva abans del viatge.

Tanmateix, malgrat que les dones són les més vulnerables davant els efectes de la crisi climàtica, estan poc representades als òrgans en els quals es discuteixen les solucions al problema.

Només en l’última Conferència sobre Canvi Climàtic, la COP24 de 2018, 44 dels 196 (22%) líders de delegacions van ser dones.

"Necessitem més dones en les negociacions, més dones en cap de delegacions i més homes transformadors. La solució a problemes complexos requereix la diversitat més gran possible", va emfatitzar l’experta en gènere i medi ambient del PNUD.

En aquest sentit, Quesada va assegurar que l’ONU està treballant perquè més dones formin part dels equips que prenen les decisions climàtiques i que aquest any l’enfocament de gènere tindrà un gran protagonisme durant la COP25 de Madrid, fins el punt de dedicar la jornada d’avui a l’"Equitat i Gènere".