Records d'una infantesa bèl·lica

Les atrocitats de la Guerra Civil a Lleida van tornar ahir a prendre vida a la llibreria Caselles a través dels testimonis de cinc octogenàries i nonagenaris que les van viure en les seues pròpies carns quan eren menuts. Les seues veus són la matèria primera del llibre La força dels records (Lleida, 1935-1942), construït a partir de les entrevistes de la documentalista i infermera jubilada Anna Ramírez a nou supervivents de la guerra nascuts entre els anys 20 del segle passat. Cinc d’ells van ser els que van assistir a la presentació i van narrar davant del públic les seues pròpies experiències d’una infantesa marcada pel conflicte bèl·lic “que va obligar-ne molts a marxar de la ciutat i no tornar fins a molts anys després”, va explicar l’autora. Aquest és el cas de Dionís Baiget, de 90 anys, que se’n va anar “perquè no hi havia menjar i tot estava destrossat”, va confessar. Igual de tràgics són els records d’Alfred Arbiol, també de 90 anys, i Eva Peiró, de 85. El primer va recordar com es van trobar “dos nadons abandonats a la vora del riu Segre”. La segona, com a l’entrar a l’hospital Santa Maria va topar amb “multitud de cadàvers disposats en fila sobre el terra del recinte, entre ells el d’un pare amb el seu fill en braços”, va explicar Peiró, que va confessar que encara avui “evito entrar per la porta principal al sanatori”. Tanmateix, no tots els records són dolents i tots ells es van emocionar al recordar com en aquella època el riu Segre es congelava i s’hi podia patinar per sobre.

Just abans de començar la presentació, Ramírez va tenir unes emotives paraules cap a Miquel Subirà Forte, l’únic dels nou protagonistes que ja és mort. “Subirà em deia que s’emocionava quan parlava dels records de la guerra. Ara sóc jo qui m’emociono amb els vostres”, va agrair l’autora als protagonistes.

“És igual qui ho hagi escrit, ells nou són els únics protagonistes”

La publicació de La força dels records ha estat possible gràcies a Anna Ramírez, una infermera jubilada de Lleida que va tenir la idea de “recollir en un llibre les veus de la gent gran de la ciutat que havia viscut de ple la Guerra Civil”, va explicar ahir l’autora, que es va valer per fer realitat aquest text de 100 pàgines de la seua llicenciatura en Documentació cursada a la UOC fa 10 anys. Així, a través de coneguts de la seua mare i de diversos amics, Ramírez va començar a entrevistar els testimonis, alhora que contrastava la informació amb arxius municipals i diaris de l’època. “Una de les coses que més em van sorprendre va ser la bona memòria dels nou protagonistes”, va assenyalar Ramírez en al·lusió als “nítids” records dels nonagenaris. Ara, després de quatre anys d’intens treball, l’autora se sent feliç d’haver finalitzat el llibre però també molt “descansada”. “El que més contenta em fa és que hi hagi gent que l’hagi llegit i em digui que ha reviscut la seua infantesa gràcies a l’obra”, va subratllar. Per donar forma al llibre, Ramírez es va valer de l’ajuda de Maria Huguet, una professora de Secundària, també jubilada, que va col·laborar estretament amb la primera en aquest procés de quatre anys. Tanmateix, Ramírez va voler remarcar que “qui hagi donat forma al text no té cap transcendència. El que de veritat importa són les vivències dels nou autèntics protagonistes”, va subratllar. Ells són Manuel Andrés Mazarico, Alfred Arbiol Arbó, Dionís Baiget Casals, Purificació Llaràs Marco, Eva Peiró Ambou, Pere Pifarré Florejachs, Regina Piqué Hervera, Blai Solé Ferran i Miquel Subirà Forte, que ha mort recentment. Els capítols de La força dels records estan ordenats per les diferents etapes que van viure els nou supervivents, entre els quals la fugida de Lleida i el seu retorn.