Cimera climàtica sense acord

Després de dos setmanes de reunions entre els delegats i ministres de gairebé 200 països, la Cimera Climàtica de Madrid (COP25) va tancar ahir les portes sense acords polítics per poder frenar l’escalfament global. L’èxit rotund de l’activisme ecologista liderat per la jove suec Greta Thunberg contrasta amb la falta de mesures efectives per parar l’emergència climàtica a curt termini, la qual cosa va generar la indignació de les entitats mediambientals. Ecologistes en Acció va ser un dels grups més crítics amb la COP25, que va titllar de “fracàs”.

Prop de 300 estudiants convocats per Fridays for Future van fer ahir una seguda al recinte del congrés per denunciar que la taula de treball “no ha servit de res i, no només això, sinó que estem veient retrocessos i no pas avenços”, així com reivindicar “justícia climàtica”. Els portaveus del moviment a Suècia, Rússia, els Estats Units, Xile, l’Argentina i Espanya van denunciar que “la situació va a pitjor dia rere dia” i van fer una crida a la societat perquè se sumi a “la nostra lluita al carrer”, atès que “no hi ha cap crim més gran que la passivitat” davant del canvi climàtic. Com aconseguir més ambició climàtica a partir de l’any 2020, les regles dels controvertits mercats de carboni, el mecanisme de “pèrdues i danys” i el finançament a les nacions en desenvolupament van ser alguns dels punts més controvertits de les negociacions climàtiques, amb reticències per part de la Xina, l’Índia, el Brasil i els Estats Units. En aquest sentit, la ministra en funcions de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va assenyalar després de la clausura oficial de les activitats que els facilitadors (els 73 països signants del Conveni de Canvi Climàtic) “hem arribat fins on podíem arribar” i ara toca “assolir el consens o l’equilibri”. “Tant si hi ha molts comentaris de fons com si n’hi ha sols alguns, el fet de preparar els textos i editar-los comporta hores de feina”, va assegurar Ribera, la qual cosa fa pensar que “molt probablement” no sigui fins avui dissabte quan es pugui arribar a un plenari amb les decisions raonablement consensuades. Encara que a la cimera celebrada a Madrid no estava previst aprovar nous objectius de reducció d’emissions, una tasca que l’acord de París reserva per a l’any vinent, els textos que es negocien poden ser la llavor per aplanar el camí i reforçar les promeses d’acció climàtica.

Els joves de Fridays for Future denuncien un “retrocés” en les mesures contra el canvi climàtic

Els alcaldes aposten per impulsar noves opcions de transport i de gestió de residus

Per la seua part, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) va recordar que són els governs locals els que estan cridats a actuar des del terreny per poder solucionar els problemes globals que comporta el canvi climàtic.

Els alcaldes i presidents de les diputacions van posar de manifest que es necessita impulsar nous models productius, noves opcions de transport, d’energia, de gestió dels residus i d’impuls d’iniciatives com l’economia circular. En aquest sentit, el president de la FEMP, Abel Caballero, va animar a un “canvi de paradigma”.

L’acord, anunciat com a tal pel nou president del Consell Europeu, el belga Charles

Michel

, és en realitat un acord de principis, com el mateix polític belga es va encarregar d’aclarir poc després i, per tant, no és legalment vinculant. “Considerem que la neutralitat climàtica l’any 2050 és un objectiu comú, però és cert que per a un país no és possible comprometre’s a implementar aquest objectiu”, va dir Michel sobre un pacte que, en el text de conclusions adoptat queda especificat que “el Consell Europeu continuarà progressant cap a l’objectiu de la neutralitat climàtica l’any 2050”.

Els líders tornaran a intentar convèncer Varsòvia en una nova cimera el pròxim mes de juny.

Polònia impedeix eliminar les emissions de CO2 el 2050 Els líders de la Unió Europea van fracassar ahir, pel bloqueig de Polònia, en el seu objectiu d’aconseguir el compromís unànime d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2050, és a dir, que la UE emeti només el CO2 que sigui capaç d’absorbir al seu territori. El veto de Varsòvia no va fer possible l’acord després d’una negociació de nou hores celebrada l’endemà que la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, revelés les línies mestres del seu Pacte Verd Europeu, que fixa l’objectiu de descarbonitzar l’economia europea a meitat de segle. La meta d’aconseguir la neutralitat climàtica convertiria la Unió Europea en el primer gran bloc mundial a fixar-se una data concreta per poder desprendre’s de les emissions contaminants, en línia amb l’Acord de París.