Nou lleidatans han canviat de sexe al Registre Civil de Lleida en dos anys

Malgrat que els canvis de sexe al Registre Civil de Lleida s’han doblat en els últims sis anys, al passar de dos el 2013 a quatre aquest any, aquest procés burocràtic segueix sent una àrdua batalla per al col·lectiu trans. Segons les últimes dades facilitades a aquest diari pel ministeri de Justícia, nou lleidatans han efectuat des del 2018 el que es coneix com una ratificació registral del sexe, un tràmit que possibilita el canvi de la inscripció relativa al sexe d’una persona, quan el que consta no es correspon amb la seua identitat de gènere.

Set d’aquests casos eren dones d’origen que van demanar constar com a homes a la partida de naixement i dos van ser a la inversa. Tenir reconeguda disfòria de gènere −un sentiment− i haver estat sota tractament hormonal durant almenys dos anys són alguns dels requisits que estableix la llei per canviar el nom i el sexe de la inscripció al Registre Civil i, com a conseqüència, tota la documentació oficial com el DNI.

Segons l’associació en defensa dels drets del col·lectiu LGBTI Colors de Ponent, aquestes condicions “estigmatitzen” les persones trans, ja que creuen que haurien de ser considerades com a tal sense un informe mèdic que fa referència a un sentiment que alguns professionals consideren un trastorn psiquiàtric, una cosa que rebutja el col·lectiu i, des de l’any 2018, l’OMS.

Quant a l’augment de la demanda d’aquests tràmits, expliquen que entre les persones que atenen a l’associació “hi ha més preocupació per tot el procés d’acceptació social i el tractament hormonal que no per aquests processos burocràtics”. Ser major d’edat també era un requisit indispensable, encara que el mes de juliol passat el Tribunal Constitucional va avalar que els menors “amb prou maduresa” i que es trobin en “una situació estable de transsexualitat” puguin sol·licitar aquest tràmit. Així mateix, una nova instrucció penitenciària aprovada fa un mes permet que les persones transsexuals que no han canviat de sexe al Registre Civil puguin sol·licitar l’ingrés o el trasllat a centres del gènere amb el qual s’identifiquen.

«És incòmode ensenyar un DNI d’algú que ja no ets tu»

Rose Sans

Lleida / 20 anys

“Des de petita sabia que alguna cosa no quadrava, però no va ser fins als divuit anys quan, al conèixer diversos amics trans, em vaig adonar que era una dona, malgrat que la societat sempre m’havia etiquetat com un noi.” Així recorda Rose Sans, una jove de vint anys originària de Tarragona i que des de fa uns mesos estudia teatre a Lleida, el moment en què va prendre la decisió de començar a viure la seua vida com sempre havia volgut: sent una dona. Les reaccions entre les persones del seu entorn “van ser molt dispars, alguns amics em van dir que ja s’ho esperaven i altres que em continuarien tractant com un noi, però amb la família vaig tenir sort. Com és normal, al principi els meus pares es van sorprendre perquè és una qüestió difícil d’abordar, però aviat ho van acceptar”.

Després de fer el gran pas de “sortir de l’armari”, Rose va iniciar l’octubre del 2017 el procés d’hormonació, que no necessàriament culmina amb una intervenció quirúrgica de reassignació de gènere. Els tràmits per canviar de sexe i nom a la documentació els va iniciar al Registre Civil de Tarragona l’agost de l’any passat i es van prolongar gairebé un any. “És molt incòmode haver d’ensenyar un DNI que no es corresponia amb qui ets, i en alguna ocasió fins i tot em van preguntar si l’havia robat, perquè evidentment canvies i no m’assemblava a la foto”. Durant tot el procés burocràtic, “et demanen coses que són totalment innecessàries, com un informe psicològic que avali que sents disfòria de gènere o testimonis que donin fe que realment ets una noia. Però és un jutge el que té l’última paraula i si ell considera que no és així, t’has d’aguantar i quedar-te sense el canvi al registre”, explica Rose, alhora que va apuntar que “la societat continua tenint molts estereotips pel que fa a la gent trans, que només conceben com un home vestit de dona, però s’ha de tenir la ment més oberta”.