No només es trasplanta pèl per evitar la calvície, també per lluir barba

El cabell és un ben preuat i si des de fa anys el trasplantament capil·lar a Espanya està en alça perquè no agrada la calvície, també és tendència el borrissol facial, per això hi ha qui no dubta a fer-se un trasplantament de barba per anar a la moda i complir els cànons de bellesa del moment. "No és que el trasplantament de barba estigui en alça però l’ha afavorit el que estigui de moda portar-la, i és una cosa que abans no es feia perquè ser imberbe estava gairebé més de moda que ara", assegura el doctor David Saceda, membre del Grup de Tricología de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV).

Els que demanden aquest tipus d’intervencions –és una cirurgia estètica "en tota regla", assegura Saceda– solen ser nois joves, menors de 35 anys, que volen tenir una barba més espessa perquè tenen baixa densitat de borrissol en aquesta zona i "volen millorar el seu aspecte". Aquells que, per exemple, només tenen pèl a la zona del masclet però gairebé res a les galtes, i és que alguna cosa de borrissol han de tenir perquè "és molt difícil tècnicament recuperar una barba des de zero".

La intervenció, malgrat que dura entre vuit i dotze hores, és fàcil, explica el dermatòleg. En una primera fase, el cabell s’extreu de la mateixa zona que per a un trasplantament capil·lar, és a dir, del clatell i com el de la barba és un pèl gruixut, es necessita molta quantitat, la qual cosa vol dir que el pacient pot esgotar les seues possibilitats per a un altre futur empelt en una altra part del cos, com en el cap. "Per tant, si et fas un trasplantament de barba és possible que no tinguis possibilitat de realitzar-te un trasplantament capil·lar convencional en el futur perquè el pèl que tenim és el que dóna", abunda Saceda, que explica que una vegada que s’ha extret el cabell, s’implanta en "la zona receptora", és a dir, en la de la barba. En aquesta zona prèviament es fan una sèrie d’incisions, petits forats on s’introdueix el microempelt, "com qui està trasplantat una planta", resumeix l’expert.

La recuperació a nivell mèdic és molt ràpida no així quant a estètica es refereix el que normalment implica estar uns dies "de retir" sense anar a treballar perquè a més de l’enrogiment de la zona i l’inflor surten crostes – "discretes" – però visibles durant dos setmanes.

El preu de la intervenció depèn molt del nombre d’unitats foliculars –els cabells que s’implantin– però és fàcil que rondi els 7.000 euros encara que hi ha pacients que no volen zones àmplies sinó petites àrees per cobrir una cicatriu o marques d’acne, per exemple, amb la qual cosa l’import és menor. "Si jo hagués de recomanar un trasplantament mai no ho recomanaria com una reconstrucció de la barba completa, sí per a aquells que vulguin un retoc de zones on han perdut el pèl o mai no l’han tingut", assenyala Saceda.

L’expert afirma que la moda 'hipster' alguna cosa ha influït; de fet, assegura que ha tingut peticions en aquest sentit "la majoria forassenyades" i que no es poden realitzar, però la majoria dels pacients acudeixen estar millor estèticament i també anar a la moda. En aquest sentit, la psicòloga clínica Mara Quadrat indica que "cuidar-se és important i estar el millor possible estèticament està bé" i, igual com moltes dones s’augmenten el pit, "ells també poden posar-se artificialment un atribut històricament masculí". Quadrat destaca que les modes "per descomptat" influeixen i que moltes persones "viuen d’elles i fan moure l’economia", però matisa que un ha de saber el límit del que pot invertir "per estar a la moda o simplement veure’s més guapo".

Aquells que es fan retocs estètics com a aquest perquè tenen complex que fa que les seues emocions estiguin alterades i l’autoestima baixa, requeririen, segons el parer de la psicòloga, una revisió "psicològica puntual" abans d’acudir a la cirurgia estètica perquè "solen ser aquells que resisteixen a qualsevol operació " i poden continuar en forma d’obsessió o complex "amb una altra part del cos, defecte o qualitat de la persona"