SEGRE

SANITAT BALANÇ

Un total de 68 lleidatans van rebre un trasplantament l'any passat i setze van donar

Un total de 68 lleidatans van rebre un trasplantament l’any passat i setze van donar || Lleu descens de la llista d’espera, amb 65 pacients de Ponent que esperen un òrgan, la majoria de ronyó

La consellera de Salut, al centre, ahir després de publicar el balanç.

La consellera de Salut, al centre, ahir després de publicar el balanç.DEPARTAMENT DE SALUT

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El nombre de donants d’òrgans ha augmentat considerablement en els últims anys a les comarques lleidatanes i el 2019 va tornar a pujar fins als 16, un més que el 2018, any històric perquè es van triplicar els donants a Ponent. La coordinadora de la Unitat de Trasplantaments de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, Mariona Badia, va explicar ahir a SEGRE que durant l’any passat un total de 68 lleidatans van rebre un trasplantament, un més que el 2018. D’aquests, set van ser de donants vius i per tipus, la majoria van ser renals, amb 47, mentre que uns altres vuit pacients van ser trasplantats de pulmó, quatre de cor i dos, de pàncrees.

Badia també va destacar que ha descendit, encara que sigui de forma molt lleu, la llista d’espera. D’aquesta forma, actualment 65 pacients de Ponent i el Pirineu estan esperant un trasplantament, un menys que l’any passat. Per a la coordinadora de la unitat, aquesta xifra és important perquè reflecteix la tasca dels professionals per garantir un trasplantament “a qui ho necessiti”. Dels lleidatans que esperen un òrgan, 55 van necessitar un ronyó, cinc esperen un fetge, dos estan en llista d’espera de pulmó i dos, de pàncrees, i un pacient espera ser trasplantat de cor.

L’Arnau només va rebre dos negatives per donar òrgans d’un familiar mort l’any passat

Quant al nombre de donants, Badia va agrair la “solidaritat” dels pacients i de les seues famílies, en un “gest que salva vides en un moment molt difícil i dolorós”. Els setze donants de l’any passat van permetre fer 48 trasplantaments, mentre que només hi va haver dos negatives familiars a la donació.

Així mateix, Badia va destacar que l’augment dels donants també demostra la consolidació de l’extracció d’òrgans en asistòlia controlada (a cor aturat). “Són pacients en estat crític que ja no responen al tractament mèdic i que, juntament amb la família, es decideix retirar la intervenció”, va explicar. També s’han donat més casos de donants amb mort encefàlica i aquells en què una sola persona ha donat diversos òrgans. Un exemple d’això va ocórrer el mes de novembre passat, quan l’Arnau va acollir, per primera vegada, tres donants en 24 hores que van permetre quinze trasplantaments a tretze persones a Barcelona, Madrid i València. Les intervencions van ser de ronyó, cor, pulmons, fetge, renopancreàtic i bipulmonar. Segons Badia, aquesta “experiència” demostra que la unitat “ha d’estar preparada per actuar en qualsevol moment perquè per a moltes de les persones que esperen un òrgan el trasplantament és l’únic tractament possible”.

Per sumar més donants, Badia va animar a tractar el tema de la donació en el si de les famílies per “traslladar la nostra voluntat i facilitar la decisió”. En aquest sentit, Badia va assenyalar que cada vegada hi ha més conscienciació social i es perd la “por”.

L’objectiu, segons la coordinadora de la unitat, és que “tot el que vulgui ser donant pugui ser-ho”. “A les famílies els reconforta saber que la mort del seu ésser estimat no ha estat inútil del tot”, va afirmar.

En el conjunt de Catalunya, l’any passat es va batre el rècord de trasplantaments per sisè any consecutiu, amb un total de 1.296, amb 510 donants d’òrgans.

La donació de cadàver també assoleix xifres rècord amb 376 donants i la que fan pacients vius torna a augmentar després de cinc anys a la baixa.

La consellera de Salut, al centre, ahir després de publicar el balanç.

La consellera de Salut, al centre, ahir després de publicar el balanç.DEPARTAMENT DE SALUT

tracking