Compartir un segle de vida

Complir cent anys no és una cosa estranya a les comarques lleidatanes. Segons l’INE, un total de 166 veïns de Ponent i del Pirineu amb centenaris (amb dades a 1 de gener de 2019). Un d’ells és Joaquim Tolós Michavila, que l’1 de febrer vinent celebrarà un segle de vida envoltat de la seua família i amics. Comparteix amb SEGRE la seua intensa experiència vital, acompanyat de la seua filla Esther. Nascut a l’Aldea, a 4 quilòmetres d’Amposta, quan tenia 16 anys va ser reclutat per les tropes de la República per lluitar a la Batalla de l’Ebre a la Lleva del Biberó. Va ser a la serra de Pàndols, on va ser ferit de bala al genoll. Explica que va passar un “viacrucis” per poder arribar a un hospital. “A Tarragona em van dutxar, em van treure tota la porqueria que portava a sobre i els polls a manta”, explica. Després, va ser traslladat amb tren a un hospital a prop de la frontera francesa. Després de dos mesos i mig, li van donar l’alta i va tornar a ser reclamat per incorporar-se al front. Però després d’arribar a Salou, el van destinar a la comandància, on va passar la resta de la contesa.

“La nit de Nadal ens van pujar a un tren perquè les tropes de Franco havien creuat l’Ebre. Tot estava a les seues mans”, recorda Tolós. Allà va començar una de les experiències més amargues de la seua vida. “Sense menjar i amb un fred que pelava me’n vaig anar caminant a Barcelona”, relata. Les tropes franquistes el van enviar al camp de concentració de Barbastre, que va arribar als 6.000 presoners. “Tenia 17 anys, però vaig tenir la sort que el sergent de cuina em coneixia i el temps que vaig estar allà, uns 3 mesos, no em va faltar menjar. Recordo que hi havia molts polls”, explica. Després de sortir del camp, va estar treballant com a practicant a la caixa de reclutes d’Osca fins que el van traslladar al camp d’aviació de Tetuan. Quatre anys després, el van obligar a fer la mili i el van traslladar al camp d’aviació de Reus. “Allà no necessitaven cap practicant i em van destinar a Alfés. Vaig estar-hi dos anys. Allà vaig conèixer la meua dona, que vivia a Artesa de Lleida”, conta Tolós. La seua família era a Camarles, i fins i tot explica que la seua mare li havia buscat allà parella per casar-se. “Els vaig dir que estava enamorat i que ho sentia molt però havia de deixar-los”, afegeix. Allà va començar una vida nova al costat de la seua dona, Teodora Oró Solé.

Després de ser practicant en destinacions militars, va treballar durant més de 30 anys en una farmàcia

Durant més de 30 anys, va treballar com a tècnic a la farmàcia Sangenís, que estava situada a l’avinguda Prat de la Riba de Lleida, actualment la farmàcia Garrós. “I aquí estic”, resumeix amb un somriure després de relatar tota la seua vida. Actualment resideix al costat de la seua cuidadora Olga a l’edifici Majèstic. La seua filla Esther explica que fins als 95 anys estava plenament actiu, però que fa 5 es va trencar el maluc i no pot caminar. “El que més agradava als pares era viatjar, fins i tot quan va morir la mare fa 12 anys, ell continuava viatjant. El seu lloc favorit era Benidorm”, comenta. Jugar al dòmino i passar les tardes a Ricard Viñes quan fa bon temps són els seus principals passatemps. “Sempre estic content. Les he passat magres. Però ja han passat”, ressalta. L’1 de febrer complirà el centenari amb una festa al costat de família i amics. “Busco algú que vulgui comprar-me anys”, diu rient Tolós, que té un nét i dos besnéts de 9 i 11 anys.