COL·LECCIONISME EXPOSICIÓ
La Fundació Tekhnikós de Verdú inaugura una mostra amb 111 aparells d'entre els anys 30 i 80 del segle passat
La Fundació Tekhnikós de Verdú inaugura una mostra amb 111 aparells d’entre els anys 30 i 80 del segle passat || Explica l’evolució tècnica i estètica del televisor, així com de la societat
Segur que molts recorden el dia que a casa seua va arribar el primer televisor. I és que un aparell ara tan comú, present a la majoria de les llars, fa un segle no existia i fa només unes dècades era considerat un privilegi. Mostrar la seua evolució tècnica però sobretot estètica és el que pretén l’exposició Teles per un tub, que ahir es va inaugurar a la Fundació Tekhnikós de Verdú i que reuneix en dos sales un total de 111 televisors de tub d’entre els anys 30 i els 80 del segle passat, la majoria dels quals funcionen i projecten moments històrics que van tenir lloc a l’època de l’aparell. Hi ha televisors giratoris, amb ràdio incorporada, portàtils, dins d’armaris, amb projector...
Els aparells procedeixen de la col·lecció privada de Francesc Arellano, ja traspassat, que la seua viuda va cedir a la Fundació Tekhnikós. Es tracta d’una de les col·leccions més nombroses del món d’aquests aparells de tub, que eren molt diferents dels actuals, de plasma. El responsable de la fundació, Manuel de Sanz, va explicar ahir que “la mostra explica l’evolució tècnica, estètica, de dimensions dels televisors i alhora de la manera de pensar de la societat”. Entre les peces exposades, el responsable de la Fundació Tekhnikós va destacar un televisor Santander Eléctrica fabricat a Espanya el 1957 que es va comercialitzar amb la marca El Televisor Nacional impulsat pel règim franquista amb un preu popular.
Els aparells són de la col·lecció de Francesc Arellano, que la seua viuda ha cedit a la fundació
La mostra també acull dos televisors ovalats que es van dissenyar la dècada que l’home va arribar a la Lluna com a mostra d’homenatge a aquesta efemèride, així com el primer televisor transistorat que va idear Sony el 1959.
L’exposició pot visitar-se fins al juliol i l’objectiu és donar-li un caràcter educatiu, per la qual cosa han preparat activitats per a les escoles i instituts.