Maria Mercè Marçal: La immensitat d'un llegat que continua viu

De petita presumia de barcelonina i és cert que Maria-Mercè Marçal va nàixer a la capital catalana el 13 de novembre del 1952. La família havia perdut el seu primer fill en un part difícil, a la casa familiar d’Ivars d’Urgell, així que quan la seua mare va tornar a quedar-se embarassada, no van voler córrer riscos i contra el que s’estilava a primers dels cinquanta, van decidir que el nou naixement tingués lloc en un hospital de Barcelona.

És per això que la millor poeta catalana del segle XX, Maria-Mercè Marçal, va nàixer lluny d’Ivars d’Urgell, on va transcórrer tota la seua infantesa i adolescència i on va ser enterrada el 6 de juliol del 1998. La seua mort prematura quan encara no havia fet els 45 anys va deixar en xoc la literatura catalana.

El consell comarcal del Pla d’Urgell va decidir al cap de pocs mesos de la mort de l’autora crear un premi de poesia que portés el seu nom. Amb el temps, el Maria-Mercè Marçal s’ha convertit en un guardó literari de prestigi alhora que la figura de l’escriptora tres voltes rebel s’ha engrandit i és més actual i moderna que mai. El proper 28 de febrer s’atorgarà la 22 edició del guardó, al qual aspiren 49 originals, però el president del consell comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadés, ja té la mirada posada en la 25a edició, que avança que serà “especial”. Panadés subratlla que el guardó és “un dels motors culturals de la comarca” i ajuda a mantenir viva la memòria de l’escriptora en la que va ser la seua terra. “És un nom que genera consens.” Que cada any assisteixin a la gala unes 400 persones que paguen el corresponent tiquet dóna una idea que ajuntaments i entitats socials i culturals “també senten seu el guardó”.

Panadés destaca que bona part de l’èxit és del jurat “de prestigi”, format per Jordi Pàmias, Jaume Pont, Àngels Marzo, Joan Cornudella i Ramon Rubinat. A més, la comarca s’ha assegurat el futur del guardó amb la instauració del premi escolar El Sol del Pla. “És una manera d’introduir els nens en l’univers de Maria-Mercè Marçal i fomentar la seua creativitat”.

Guanyadors de Km 0

Encara que el premi va sorgir a l’ombra de l’escriptora, aviat va tenir personalitat pròpia. La primera edició la va guanyar el 1999 l’autor d’origen gallec Xulio Ricardo Trigo, que ja era un escriptor consolidat. Va ser un bon reconeixement al Maria- Mercè Marçal. Va caldre esperar a la desena edició del guardó perquè el premi recaigués en un autor de Ponent. Josep Maria Nogueras (Alguaire, 1969) va convèncer el jurat amb Tots els camins del vespre. “Era el meu tercer llibre de poemes”, recorda. Va ser un reconeixement a la seua carrera literària. “A més de tractar-se d’un premi de prestigi que porta el nom d’una gran poeta la qual sempre he admirat, em va donar la possibilitat de publicar el meu primer llibre de poemes en català amb l’aval d’un jurat de qualitat, una aposta que vaig fer després de dos primeres obres en castellà”. També li va obrir les portes de Pagès Editors, que ha publicat els llibres guanyadors des de la primera edició del certamen a la col·lecció La Suda. “Més enllà de la promoció que comporta un premi com aquest, vaig poder començar a publicar els meus llibres de poemes en català a Pagès, una editorial en la qual em sento molt a gust i en la qual posteriorment he publicat el llibre Transparent i on també apareixerà la meua nova obra, Tocar la llum, que ja està en procés d’edició”. Malgrat portar el nom d’una icona feminista, el premi tan sols l’han guanyat tres dones. “Sempre ens ha sorprès. Animo les poetes a presentar-s’hi”, diu Panadés.

La poeta “tres voltes rebel” venç el temps i és més actual que mai S’enorgullia de ser dona, dels seus orígens humils i de pertànyer a una nació oprimida. Era la seua icònica Divisa. “Tres motivacions per a una rebel·lió única”, en paraules de Jaume Pont. Va viure ràpid. Amb 25 anys anys va publicar Cau de llunes, premi Carles Riba. Va ser l’inici d’una meteòrica carrera que va quedar truncada. La seua primera incursió a la novel·la, La passió segons Renée Vivien, va convèncer al jurat de la primera edició del premi Carlemany el 1994. Una vegada publicada, aquesta biografia novel· lada de la poeta lesbiana de la Belle Époque Renée Vivien va continuar aconseguint premis: Serra d’Or, Associació de Crítics Espanyols, Institució de les Lletres Catalanes, Prudenci Bertrana, Ateneu de Barcelona... Una llista aclaparadora per a una primerenca. “Tinc una vida limitada i m’és absolutament necessari contactar amb cert principi femení que signifiqui força, i no debilitat”, va dir. Va traduir Colette, Yourcenar, Anna Akhmàtova... sempre dones. No volia ser víctima d’uns paràmetres culturals “absolutament andocèntrics”.