Neus Català tindrà un carrer a Lleida per no oblidar l'horror

Neus Català tindrà un carrer a la ciutat de Lleida abans que s’acabi l’hivern, va anunciar ahir l’alcalde, Miquel Pueyo, durant l’acte d’homenatge als 45 lleidatans que van ser deportats en camps de concentració nazis. Avui se celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i 75 anys de l’alliberament d’Auschwitz i la Paeria va organitzar ahir un acte al monument Fita del carrer Jaume II, que recorda aquestes víctimes. Pueyo, que no va concretar quin serà el carrer, va dir que “estarà dedicat a la memòria de Neus Català com a representació de les víctimes de l’Holocaust” i va assenyalar que “aquesta decisió formarà part d’altres mesures que la Paeria durà a terme per eliminar determinats vestigis del franquisme i per subratllar-ne i posar-ne en context d’altres”.

Representants de la comunitat jueva, gitana, LGBTI, de Down Lleida, de minories religioses, de l’institut La Caparrella, en nom dels nens que també van ser víctimes, i familiars de republicans deportats van fer parlaments i van dipositar espelmes i flors. Tots van denunciar la “barbàrie” del règim nazi “perquè pensàvem i estimàvem de diferent forma”. Van instar a “no oblidar la història perquè no torni a succeir” i van afirmar que “només els demòcrates units vencerem la xacra del feixisme”, que van lamentar que està ressorgint per tot Europa. També hi va intervenir Maria Teresa Curià, que va explicar la història del seu pare, Enric Curià Gatius, deportat a Mauthausen i mort al camp de Gusen. Va denunciar que “aquests homenatges arriben tard, ja que la majoria de familiars han mort”, però va dir que “és necessari explicar-ho perquè no torni a ocórrer”.

Des del Centre Excursionista de Lleida, Joan Ramon Segura va destacar que els nazis van exterminar les persones que pensaven diferent en lloc de respectar la pluralitat i va considerar que “la nostra societat sembla que ho oblida”. Va indicar que de moment s’han col·locat una desena de llambordes en memòria dels veïns de la ciutat que van acabar als camps nazis, però que encara en falten una trentena. Pueyo també va citar un paràgraf del llibre de Primo Levi Si això és un home, en el qual narra les seues vivències a Auschwitz, en què assenyala que, per bé que comprendre aquesta atrocitat és impossible, és necessari conèixer el que va succeir perquè no torni a repetir-se.