SEGRE

EDUCACIÓ CIÈNCIA

Un alumne de Lleida de disset anys obté avenços en càncer de mama

A l’estiu a Massachusetts, i ara presentarà el treball en una fira a Barcelona || L’alumne de segon de Batxillerat Roc Bellostas, que estudia a l’institut Joan Oró, va participar l’estiu passat en un grup d’investigació del Massachusetts Institute of Technology sobre el càncer de mama triple negatiu, un dels més mortals, i ara presentarà el treball en una fira internacional a Barcelona.

Roc Bellostas, durant l'estada a Massachusetts.

Roc Bellostas, durant l'estada a Massachusetts.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Roc Bellostas, un alumne lleidatà de segon de Batxillerat de l’institut Joan Oró, només té disset anys però ja ha investigat sobre el càncer de mama triple negatiu, un dels més mortals, i al febrer exposarà el treball a la fira internacional Exporecerca Jove, que se celebrarà a Barcelona.

Va iniciar la investigació l’estiu passat al Massachusetts Institute of Technology (MIT), gràcies a una beca del programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya-La Pedrera, la qual cosa li va permetre treballar en un grup d’investigació sobre la resistència a la quimioteràpia que desenvolupen algunes cèl·lules de pacients amb aquest tipus de càncer de mama, i després va decidir dedicar el seu treball d’investigació del Batxillerat científic a aquesta qüestió.

Ja va ser becat a quart d’ESO per iniciar la seua ‘carrera’ com a investigador i ara opta a més ajuts

Explica que va estar sis setmanes al MIT, on “investigava al laboratori al matí i analitzava dades a la tarda”. “Un dels problemes en aquest càncer, pel qual la majoria de pacients desgraciadament moren, és que les cèl·lules es fan resistents a la quimioteràpia i es queden sense tractament. Vam mirar alguns marcadors de les cèl·lules resistents que poguessin indicar per què passa això i vam trobar que els mitocondris d’aquestes cèl·lules estan molt més fusionats que en una cèl·lula no resistent”, relata, i afegeix que “vam formular la hipòtesi que aquesta podia ser la causa i ho vam comprovar introduint una proteïna que actua com unes tisores. Vam poder trencar aquesta fusió per veure després si aplicant quimioteràpia en aquestes cèl·lules es morien i, efectivament, així va ser. Hi havia molta més mortalitat a les cèl·lules en les quals aplicàvem aquesta proteïna que a les altres”.

Apunta que la investigació es va portar a terme in vitro, és a dir, amb cèl·lules humanes, de manera que el següent pas per corroborar aquesta hipòtesi seria provar-la in vivo amb ratolins o altres animals de laboratori i, en última instància, amb humans.

Bellostas indica que l’institut el va animar a presentar el treball a la fira de Barcelona i ho va acceptar. “T’obre les portes a premis per participar en altres fires internacionals de gran prestigi, per exemple als Estats Units, Estocolm o Abu Dhabi”, assenyala, i destaca que té clar que el seu futur s’encamina cap a la investigació biomèdica o la medicina per estar en contacte amb els pacients. “Les dos em motiven molt”, subratlla. La seua intenció és estudiar a la Universitat de Barcelona i seguir després la formació a l’estranger.

Ponència d’un investigador sobre com evitar metàstasi al cervell L’investigador Manuel Valiente, doctor en Neurociències, impartirà avui a la unitat docent de la Universitat de Lleida, juntament amb l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, una ponència sobre les estratègies per atacar la metàstasi celebral en ratolins i humans. Valiente ha rebut recentment una prestigiosa beca del Consell Europeu d’Investigació de dos milions d’euros per intentar que el càncer no pugui entrar al cervell i causar metàstasi, situació que actualment passa en fins un 30 per cent de les persones amb càncer. El científic dirigeix el grup de Metàstasi Cerebral al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques i a la sessió d’avui exposarà les últimes investigacions, que suggereixen que els actuals tractaments per a la metàstasi es podrien millorar significativament mitjançant la incorporació de medicaments addicionals dirigits al microambient del cervell.

tracking