L'investigador Manuel Valiente exposa a Lleida les noves estratègies per curar la metàstasi cerebral

La metàstasi cerebral, que pot afectar fins a tres de cada deu pacients oncològics, continua sent un dels grans reptes de la medicina. Els tractaments són escassos però l’investigador Manuel Valiente, cap del Grup de Metàstasi Cerebral del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) que ahir va impartir una xarrada a la unitat docent de la Universitat de Lleida, juntament amb l’IRBLleida, està cada dia més a prop d’aportar dades sobre aquest procés de propagació i frenar-lo. “Avui estem més a prop que ahir de trobar una cura, però cal dedicar molts més esforços a la investigació de la metàstasi, que fa que la progressió del càncer pugui arribar a ser bastant letal”, va explicar Valiente. Fa anys que el seu equip intenta desxifrar com creixen les cèl·lules cancerígenes per saber de quina manera atacar-les i han descobert que “quan la metàstasi creix modifica el cervell, i fa que algunes cèl·lules actuïn de forma anormal i accelerin el procés de deteriorament”. Aquestes cèl·lules són els astròcits, una població de cèl·lules del cervell que responen davant del mal entrant en un estat reactiu i s’associen a la metàstasi. “Quan s’elimina el gen STAT3 d’aquests astròcits reactius, la viabilitat de la metàstasi es veu compromesa”, va explicar Valiente.

En aquest sentit, aquest doctor en Neurociències i el seu equip del CNIO van descobrir que la silibinina, un compost sintètic, frena l’avanç de la metàstasi desactivant l’activitat de l’STAT3, cosa que impedeix que els astròcits siguin “segrestats” pel tumor. Després d’un assaig amb ratolins, van posar en pràctica aquest fàrmac −combinat amb el tractament estàndard− en divuit pacients amb carcinoma de pulmó i metàstasis cerebrals. D’aquests, el 75 per cent va reaccionar positivament a nivell de les metàstasis cerebrals, tres dels quals van mostrar una resposta total i deu, una resposta parcial. El treball, que descriu la primera estratègia contra aquest tipus de metàstasi que ataca el seu microambient cerebral, suposa un pas important per a la medicina oncològica, ja que “els pacients amb aquest tipus de propagació tumoral sempre han estat exclosos a causa del seu mal pronòstic”. La metàstasi cerebral prové sobretot de tumors de pulmó, pell o mama.

Estudi pioner contra un dels càncers freqüents en nens Personal científic de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) ha identificat una proteïna determinant per a la progressió tumoral i la metàstasi del càncer infantil rabdomiosarcoma, el més freqüent en els teixits tous, que representa gairebé el 5% dels tumors pediàtrics i la taxa de supervivència del qual és d’entre el 60% i 70%. El grup dirigit per Òscar M. Tirado ha observat que les cèl·lules d’aquest tipus de sarcoma tenen nivells molt alts de la proteïna LOXL2 i que, a més, aquesta està implicada en la capacitat metastàtica dels tumors. D’altra banda, l’hospital Niño Jesús de Madrid ha posat en marxa recentment el projecte Cunina, que té com a objectiu curar el cent per cent dels nens que tenen leucèmia mitjançant la identificació de nous gens que predisposen a aquesta malaltia però no només en el menor, també en la seua família. En el conjunt de l’Estat, es diagnostiquen un total de 350 d’aquests casos cada any.