Descobreixen material genètic que mata al càncer

Un equip multidisciplinari de científics nord-americans ha demostrat que les cèl·lules T poden sobreviure a un procés múltiple d’edició genètica amb la tècnica CRISPR i acabar amb el càncer en pacients mesos després de la seua fabricació i de ser inoculades en el malalt. Així ho han demostrat els investigadors del Centre de Càncer Abramson de la Universitat de Pennsylvania (EUA) en un assaig clínic fase I (valida la seguretat d’un fàrmac) publicat aquest divendres a Science.

L’assaig, realitzat en coordinació amb l’Institut Parker de Inmunoterapia del Cáncer i amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, va confirmar que les cèl·lules T extretes de diversos pacients i modificades genèticament amb la tècnica CRISPR/Cas 9, eren capaces de prosperar i matar el càncer diversos mesos després de ser manipulades i trasfundidas en els malalts.

L’assaig es va fer en tres pacients de 60 anys amb càncers avançats que no responien als tractaments estàndard, dos tenien mielomes múltiples i un tercer sarcoma metastàtic, tots ells refractaris. "Les nostres dades dels tres primers pacients inscrits en aquest assaig clínic demostren dos coses importants que, fins on sabem, ningú no ha demostrat abans", destaca Carl June, del Centre de Càncer Abramson: que "podem realitzar amb èxit múltiples edicions amb precisió durant la fabricació" i que aquestes cèl·lules "tenen una capacitat sostinguda per atacar i matar tumors".

L’estudi, liderat per Simon F. Lacey, està estretament relacionat amb la teràpia cel·lular CAR T (que ajuda el sistema immunitari d’un pacient a reconèixer, atacar i destruir les cèl·lules tumorals) però amb algunes diferències clau. Com a la CAR T, els investigadors van començar per recollir les cèl·lules T de la sang d’un pacient però en lloc d’armar-les amb un receptor contra una proteïna, l’equip va utilitzar l’edició CRISPR/Cas9 per eliminar tres gens.

Les dos primeres modificacions genètiques van servir per eliminar els receptors naturals d’una cèl·lula T i convertir-la en un limfòcit T sense restriccions i amb més capacitat de lisi (atac). "La teràpia CAR T consisteix en posar una proteïna perquè el limfòcit o la cèl·lula receptora tingui una diana que li porti on tu vulguis, però aquest grup ha anat més enllà i, abans, realitza un pas clau: li treu les vies de senyalització perquè tingui menys frens i pugui ser més efectiu", explica Antonio Pérez Martínez, cap d’oncologia pediàtrica a l'Hospital La Paz de Madrid.

En una tercera fase d’edició, els investigadors van eliminar el senyal PD-1, un punt de control natural que de vegades bloqueja les cèl·lules T perquè no facin la seua feina. "Amb aquest pas, els investigadors van aconseguir un limfòcit del mateix pacient amb una capacitat citotòxica basal més elevada" però, a més, i malgrat fer una triple modificació genètica amb CRISPR, "el limfòcit seguia viu i continuava sent efectiu", recalca l’investigador espanyol.

En un últim pas, els investigadors li van inserir un CAR T, un lentivirus específic perquè la cèl·lula reconegui a un antigen tumoral anomenat NY-ESO-1 que principalment s’expressa a tumors sòlids, camp en el que, fins ara, la teràpia CAR T no havia tingut èxit.

Diversos mesos després de la transfusió, els investigadors van extreure sang dels pacients i van veure que les cèl·lules continuaven sent capaces de matar tumors. "En estudis anteriors, aquestes cèl·lules perdien la seua funció en qüestió de dies, per la qual cosa el fet que les cèl·lules editades pel CRISPR en aquest estudi conservessin la funció antitumoral durant un període de temps significativament més llarg després d’una sola infusió és molt encoratjador", destaca June.

L’estudi és una 'prova de concepte' que demostra que la tecnologia CRISPR/Cas 9 pot editar múltiples gens alhora en humans, "la qual cosa il·lustra el potencial d’aquesta tecnologia per tractar moltes malalties que abans no podien ser tractades o curada", explica June.

Per a Pérez Martínez, aquest estudi és "un canvi de paradigma i un clar exemple de la medicina del segle XXI. La prova que l’enginyeria genètica i cel·lular no té límits", i la demostració que aquest camp "serà cada vegada més complex i individualitzat" però "és real" i "ha vingut per quedar-se i oferir nous tractaments fins fa uns anys inimaginables i amb perfils de seguretat alts i un potencial curatiu en desenvolupament per a malalties fins la data incurables".

"CRISPR no va nàixer per combatre el càncer i estem veient que és una eina precisa i útil amb capacitat de transformar un limfòcit d’un pacient fent-ho molt més eficient", recalca l’investigador espanyol.

"I és que totes les investigacions bàsiques i transversals que inicialment pensem que no podien fer-se servir en càncer, ho han acabat fent. És un clar exemple de la importància de la investigació bàsica i de com li hem de donar suport tots, inclosos els investigadors traslacionals," conclou Pérez Martínez.

Aquestes noves dades obriran la porta a estudis en etapes posteriors per investigar i estendre aquest enfocament un camp més ampli més enllà del càncer, segons els investigadors.