Científics troben evidència de domesticació de gossos fa 28.500 anys

Un examen de dents de 28.500 anys a la República Txeca apunta a dos grups de cànids, similars a gos i a llop, amb diferents dietes, consistent amb la domesticació primerenca de gossos.

Els investigadors –que publiquen resultats a 'Journal of Archaeolgical Science'- van realitzar una anàlisi de la textura del microdesgast dental en una mostra de fòssils del lloc Predmostí, que conté cànids similars a llops i gossos. Els cànids són simplement mamífers de la família dels gossos. Els investigadors van identificar patrons distintius per a cada morfotip cànid.

En comparació amb els cànids en forma de llop, les dents dels cànids dels primers gossos, anomenats "protogossos" pels investigadors, tenien cicatrius de desgast més grans, que indica una dieta que incloïa aliments durs i trencadissos.

Les dents dels cànids semblants a llops tenien cicatrius més petites, el que suggereix que van consumir més carn, probablement de mamut, com ho va demostrar una investigació anterior.

Aquesta durofagia més gran –com el comportament de menjar animals que suggereix el consum d’objectes durs– entre els cànids com gossos significa que probablement van consumir ossos i altres restes de menjar menys desitjables dins de les àrees d’assentament humà, va dir el coautor de l’estudi Peter Ungar, professor d’antropologia de la Universitat d’Arkansas.

Els resultats proporcionen evidència de suport que hi havia dos tipus de cànids al lloc, cada un amb una dieta diferent, el que és consistent amb una altra evidència de domesticació en etapa primerenca.

"El nostre objectiu principal era provar si aquests dos morfotips expressaven diferències notables en el comportament, en funció dels patrons de desgast," va dir Ungar. "El microdesgast dental és un senyal de comportament que pot aparèixer generacions abans que s’estableixin canvis morfològics en una població, i proporciona una gran confiança en utilitzar el registre arqueològic per distingir els protogossos dels llops".

La domesticació del gos és el primer exemple de cria d’animals i l’únic tipus de domesticació que va ocórrer molt abans de l’evidència definitiva més primerenca de l’agricultura. Tanmateix, existeix un fort debat científic sobre el moment i les circumstàncies de la domesticació inicial dels gossos, amb estimacions que varien entre 15.000 i 40.000 anys enrere, en l’Edat de Gel, quan les persones tenien una forma de vida de caçadors-recol·lectors. També hi ha debat sobre per què els llops van ser domesticats per primera vegada per convertir-se en gossos.

Des d’una perspectiva antropològica, el moment del procés de domesticació és important per comprendre la cognició primerenca, el comportament i l’ecologia dels primers Homo sapiens.