María Llorens-Martín: «Creem neurones durant tota la vida»

Podem assegurar que al llarg de tota la vida produïm noves neurones?

Sí, encara que només es regeneren en zones molt concretes com l’hipocamp, una regió que està relacionada amb la creació de noves memòries i que és la que nosaltres estem estudiant.

Quina importància té aquest descobriment?

Encara no sabem amb exactitud per a què serveixen aquestes neurones en els éssers humans, encara que als ratolins són essencials per dur a terme aprenentatges concrets relacionats amb la memòria espacial.

Hi ha factors que afavoreixen o disminueixen aquesta neurogènesi?

Sí. En els animals d’experimentació sabem que la neurogènesi es regula gairebé per qualsevol factor extern i intern. Com més activitat física, com més interacció social i com més estimulació cognitiva, més neurones naixen als ratolins. Al contrari, les dietes riques en greix, el sedentarisme i l’estrès disminueixen la generació de noves neurones.

Amb el pas dels anys disminueix la generació de neurones?

Sí. A partir de l’anàlisi de mostres de teixit cerebral de persones des dels quaranta anys als noranta, hem detectat que amb l’envelliment hi ha un descens en el que es coneix com a taxa de neurogènesi: quantes neurones noves es generen per dia, per exemple. Tot i així, el nombre de neurones noves que trobem en els nonagenaris és més gran que en pacients de 50 anys amb Alzheimer, en els quals aquest procés decau moltíssim ja des dels estadis inicials de la malaltia.

Llavors, amb aquesta troballa, podríem ser més a prop de trobar un tractament per a l’Alzheimer?

L’Alzheimer és una malaltia molt complicada que no només afecta l’hipocamp. Em costa pensar que només per recuperar aquestes cèl·lules, fins i tot encara que la resta del cervell estigués malament, podríem trobar una cura. Sí que és possible que alguns dels símptomes de la malaltia estiguin relacionats amb aquest defecte en neurogènesi, però primer hem de saber per a què són importants aquestes neurones.

S’està treballant ja per saber per què serveixen i si podem afavorir la supervivència d’aquestes neurones en els humans?

Hi ha algunes investigacions posades en marxa per poder visualitzar mitjançant tècniques de neuroimatge quantes neurones noves tenim mentre som vius. Ara l’únic que podem fer és estudiar com funciona aquest procés en persones que han mort i donen el seu cervell, per la qual cosa té una finalitat terapèutica força limitada. Si se sabés, podria ser que ens indiqui que la malaltia s’està produint. Però encara queda molt per a això.