La caiguda de les discoteques

La crisi, l’increment dels controls d’alcoholèmia, el canvi d’hàbits en els joves, les restriccions horàries i la baixa natalitat després del fenomen del ‘baby boom’ són algunes de les causes de la desaparició de grans discoteques que van marcar època, com Wonder, Big Ben o Florida 135, i amenacen d’acabar amb les seues ‘germanes petites’.

Ja queda lluny aquella època en què quan es ponia el sol a Ponent el cap de setmana, joves de tots els racons de Catalunya –i de més lluny– arribaven atrets per la màgia de colossals discoteques com Wonder, Big Ben, Waikiki o Florida 135. Va ser un fenomen nascut a mitjans dels seixanta que va anar de menys a més fins a arribar a la cúspide als noranta i que, per a sorpresa d’alguns, no va començar a Lleida sinó a municipis com Agramunt, amb la Kipps (1969); o capitals de comarca com la Seu d’Urgell, amb el Corona I (1965), la primera discoteca –o boîte, com solien anomenar-les aleshores– de la província. Més antic, fins i tot, era l’origen de la Florida de Fraga, que va nàixer com a sala de ball el 1942.

Avui dia, no només han desaparegut les immenses pistes de ball d’aquestes macrodiscoteques com Wonder o Big Ben, sinó que les seues germanes petites s’han vist reduïdes en gran nombre. Alguns dels motius, encara que no hi hagi un consens unànime entre experts i empresaris, semblen clars. El primer i en el que més coincideixen és l’arribada de la crisi. Sortir de festa “costa més diners que abans”, en un context en el qual “els joves tenen menys recursos econòmics i es troben en situacions més inestables”, assenyala el lleidatà Eduard Ballesté, antropòleg i investigador postdoctoral a la universitat Pompeu Fabra. Aquesta recessió econòmica va arribar gairebé alhora que la coneguda com a llei antitabac, que va entrar en vigor el 2011 i va prohibir fumar, entre altres llocs, a les discoteques; una cosa que, sens dubte, també va afectar aquesta mena de negoci. Des del punt de vista policial ja s’havia assestat el primer cop als noranta amb l’increment dels controls d’alcoholèmia –algunes vegades instal·lats a la mateixa sortida del recinte–, que es van ampliar anys més tard amb els drogotests. Tot plegat, sumat a les restriccions horàries dels ajuntaments, va provocar un descens considerable del nombre de joves que decideixen sortir de nit “a prendre alguna cosa”.

En un context en el qual els joves es comuniquen a través de xarxes socials, les discoteques perden pes La crisi ha provocat que les noves generacions s’inclinin per altres tipus de lleure més assequibles

Una altra de les causes que han contribuït a l’ocàs d’aquests locals és el canvi d’hàbits en els joves millennials (nascuts entre 1985-1995) i la generacióZ (1995-2005), els que han crescut amb l’auge de les noves tecnologies i el boom d’internet. I és que tal com adverteix Robert Hernando, l’últim gerent de la discoteca Wonder –Joker’s per als nostàlgics–, “en el moment en què naixen Facebook o Instagram, conèixer algú en una discoteca ja no és necessari”. A més, han crescut en una societat amb una oferta més variada pel que fa a lleure amb preus igual o més assequibles que sortir de festa. Així doncs, “molts prefereixen anar-se’n a esquiar, viatjar o, simplement, comprar-se un mòbil de 1.000 euros abans que sortir tres vegades de festa per setmana com feien abans”, subratlla Hernando.

Una cosa que sovint s’ha posat així mateix sobre la taula és el descens de la natalitat. La generació del baby boom s’ha fet més gran i el nombre de joves s’ha vist reduït. Tanmateix, segons Ballesté, aquesta és una dada enganyosa. “Encara que el descens de la natalitat és un fet, la població jove s’ha mantingut a causa de la immigració. Durant els primers anys, amb origen a Sud-amèrica, i ara, al nord de l’Àfrica”, assenyala l’investigador. Així doncs, el problema seguiria sent la butxaca i no tant la demografia, postil·la aquest antropòleg.

Els que no semblen tan afectats per l’economia dels joves són els pubs, locals d’entrada gratuïta que, almenys a la capital, continuen omplint-se els caps de setmana fins a les 3.00 hores. De fet, podria dir-se que aquests petits negocis són la principal competència de les discoteques, de la mateixa manera que els bars i restaurants –sobretot a l’estiu amb les terrasses– ho són dels pubs. La cosa té la seua lògica: la manera de sortir ha canviat i la festa comença més tard. Malgrat aquesta tendència, entre els joves de 16 a 22 anys torna a repuntar la idea de reunir-se a les discoteques. Tanmateix, tant experts com empresaris coincideixen a enviar la mateixa advertència: “Cal reinventar-se o morir.”

Per què va tancar la Wonder?

Perquè faltava un pla de negoci. L’empresa no funcionava i els propietaris cada vegada s’entenien pitjor entre ells. Coneixes la dita d’un peix que es mossega la cua?

Quin va ser el desencadenant?

El canvi en la manera de comunicar-se i socialitzar dels joves. En el moment que pots fer tot això a través de les xarxes socials, sortir de festa perd significat.

És qüestió d’hàbits?

En gran part, tot i que s’hi ha de sumar que cada cop hi ha més opcions econòmiques de lleure. Uns prefereixen anar a esquiar, altres viatjar i altres un mòbil de 1.000 €, abans de sortir tot el cap de setmana.

Tornarà la febre de les discoteques a Lleida?

Ara sembla que hi hagi un repunt entre els joves de 16 a 22 anys. Potser necessiten de nou el contacte físic.

Per què queden cada vegada menys discoteques?

A Lleida hi va haver en el seu temps un boom enorme en oferta festiva molt difícil de mantenir. Va ser en aquest context quan va arribar la crisi, que va augmentar la precarietat entre els joves i va canviar les expectatives de futur.

Ara es queden a casa?

No, la vida al carrer sempre ha existit. Simplement molts no poden pagar-se l’entrada a una discoteca que, a més, ha apujat els preus.

lgun altre motiu?

Hem vist que abans hi havia més diversitat d’estils entre els locals. Ara sembla que hi ha un model únic i, per tant, més competència.

Tornarem a viure a Lleida un fenomen festiu similar?

Crec que el model de les macrodiscoteques està obsolet. Tanmateix, queden noves fórmules per descobrir.