Prop de 500 joves d'entre 15 i 19 anys de Lleida procedeixen de països on es practiquen matrimonis forçosos

El Govern ha posat en marxa un nou protocol per prevenir, detectar i intervenir els matrimonis forçosos a Catalunya que preveu fer-ne un seguiment personalitzat fins la recuperació de les víctimes. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha exposat que "el matrimoni forçós és una forma de violència masclista, potser de les mes invisibilitzades perquè afecten diverses vulnerabilitats" i ha destacat que un dels aspectes clau que es busca "és la presa de consciencia de la víctima i del seu entorn". El 2019 el Departament d'Interior va intervenir en 14 casos i des del 2009 ho han fet en 153, segons ha explicat el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós.

L'abordatge per a l'eradicació del matrimoni forçós consta de quatre fases d'intervenció, la primera és la prevenció amb sensibilització de la població provinent de les zones amb alta indcidència d'aquesta pràctica i formació dels professionals. La segona fase és la detecció que duen a terme professionals de diferents àmbits. Una comissió interdisciplinar de professionals recopilarà la informació de cada cas, en farà una valoració per establir el nivell de risc i durà a terme el seguiment.

La següent fase és l'atenció, una intervenció que variarà en funció de si es tracta de menors o de majors d'edat i del nivell de risc i implicarà la coordinació entre professionals d'àmbits diversos, acordant una persona referent del cas i un pla d'intervenció individual.

Per últim, en la fase de recuperació es dissenyarà un pla personalitzat de seguiment que supervisarà la referent. Això pot suposar des de l'activació un recurs d'acollida d'urgència, la petició d'aplicació de mesures cautelars, l'acompanyament psicològic i teràpia adequades, gestions burocràtiques com canvi de residència o de centre educatiu, l'activació de recursos econòmics i laborals o l'activació de recursos d'habitatge per a la víctima i els seus fills i filles etc.

El matrimoni forçós és la unió de dues persones en la qual, al menys una d'elles, generalment la dona, no ha atorgat el seu ple i lliure consentiment, sinó que ha estat pressionada físicament, sexual, emocional o psicològica per la seva família i el seu entorn de referència.

La conselleria insisteix que l'origen no és l'únic factor de risc i que es valoren altres factors. Els i les joves de 15 a 19 anys de Catalunya procedents de països on es practiquen matrimonis forçosos, principalment l'Àfrica subsahariana, Magreb i l'Àsia Meridional, són 4383 a Barcelona, 1162 a Girona, 1126 al Camp de Tarragona i l'Ebre i 481 al Pla de Lleida i Pirineu.

L'elaboració del protocol ha comptat amb la participació activa d'entitats que fa anys que es dediquen a la prevenció, atenció i acompanyament de víctimes d'aquest tipus de violència masclista com l'Associació Cultural educativa i social de dones paquistaneses, Diàlegs de Dona, Associació Humanitària contra l'Ablació de la Dona Africana, Fundació Cepaim, Valentes i Acompanyades, Metges del Món.

La Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha incorporat un grup de professionals amb capacitats lingüístiques per entrar en contacte i treballar de forma comunitària amb la població de risc transmissora d'aquesta pràctica, actuant així com a agents de prevenció de la violència masclista entra població d'origen migrant.