El Tribunal de Comptes Europeu lamenta els "sobrecostos" del carril bus-VAO

El Tribunal de Comptes Europeu lamenta els "retards i sobrecostos" en la construcció a Barcelona del carril bus-VAO al que Brussel·les aportava 39 milions d'euros. Els auditors creuen que aquest projecte no ha complert el seu objectiu perquè no ha incentivat prou l'ús del transport públic o compartir el vehicle privat. "L'ús del carril no és tan alt com s'esperava", assegura Enrico Grassi, un dels experts implicat en l'estudi. També alerta dels problemes de finançament al transport públic i les "limitades" opcions per anar en bicicleta. Segons aquesta institució, els diners que rep la xarxa de les autoritats per al seu funcionament s'ha reduït a la meitat en 10 anys, malgrat que els seus costos s'han duplicat en els darrers 15 anys.

"Calen més esforços en aquest sentit", defensa Iliana Ivanova, membre del Tribunal de Comptes Europeu responsable de l'informe.Aquestes conclusions s'emmarquen en una anàlisi del Tribunal de Comptes sobre diversos projectes finançats amb fons europeus per contribuir a una mobilitat sostenible a les ciutats de la UE.

Els diners comunitaris només van destinats a implantar noves infraestructures o plans, però no a mantenir les seves operacions, una responsabilitat en mans de les autoritats estatals i locals.

Precisament, aquest és un dels punts dèbils que assenyala el Tribunal en el model de mobilitat sostenible a Barcelona. En concret, destaca que el 2010 la "contribució nacional" era d'uns 200 milions d'euros, però que en el moment de l'auditoria era només de 100 milions. Ara bé, els costos operacionals del transport públic barceloní van passar dels 646 milions d'euros el 2003 als 1.373 milions d'euros el 2017.

En declaracions a l'ACN, Grassi posa en dubte la construcció d'un carril reservat per a autobusos i vehicles d'alta ocupació a la carretera C-58 assegurant que amb la creació d'un tercer carril s'augmenta l'espai per als cotxes, el que pot afavorir que es continuï utilitzant aquest vehicle.

En canvi, Grassi opina que podria haver sigut més adient utilitzar un dels dos carrils ja existents per als busos i vehicles d'alta ocupació per "incentivar" l'ocupació als cotxes o l'ús del transport públic.

Els auditors posen les superilles de Barcelona com un exemple per donar prioritat als vianants i les bicicletes "traient espai al pàrquing de cotxes". "Pot representar un incentiu per deixar de fer servir el cotxe", assegura l'auditor Enrico Grassi.Els auditors també celebren la bona coordinació entre els municipis de l'àrea metropolitana pel que fa al transport. De les vuit ciutats analitzades, només Barcelona tenia plans de mobilitat integrats amb la rodalia.

Per contra, el Tribunal de Comptes situa Barcelona entre les ciutats que no estan fent un "compromís clar per millorar els carrils bici". A més, els auditors consideren que hi ha "un risc considerable" que els ciutadans que es passen a la bici per moure's per la capital catalana siguin aquells que abans feien servir el transport públic i no el cotxe."Això demostra que no només és important fer el transport públic i la mobilitat activa més atractiva, sinó que també calen passos efectius per dissuadir a la gent de fer servir el cotxe", apunta l'informe.

L'anàlisi no menciona el veto als vehicles més contaminants amb la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), ja que la mesura és posterior a la redacció de l'estudi.Madrid CentralEl Tribunal de Comptes Europeu veu positiva la restricció de trànsit a Madrid Central per reduir la contaminació. Una iniciativa que els experts de la institució consideren "molt prometedora".

L'informe conclou que les ciutats europees no estan avançant cap a un model de transport més sostenible malgrat l'increment de fons europeus a aquesta qüestió des de fa sis anys. "Tot i que les ciutats han implementat iniciatives per expandir la qualitat i la quantitat del transport públic, no hi ha hagut una reducció significativa de l'ús del cotxe privat", lamenten els auditors.

Per això, asseguren que les emissions d'efecte hivernacle del transport per carretera han augmentat de forma constant. Per exemple, asseguren que el trànsit a les ciutats ha empitjorat a Europa en els darrers anys.El Tribunal de Comptes Europeu atribueix el poc èxit de la iniciativa europea en part a la manca d'implicació dels estats i falta de recursos estatals per garantir el funcionament del transport públic.