JUSTÍCIA MEMÒRIA HISTÒRICA
Més de cent peticions per anul·lar judicis
La Generalitat tramita aquestes sol·licituds des de les comarques de Lleida des que es va aprovar la suspensió dels processos durant la dictadura || La majoria dels tràmits es demanen per internet
Imatge d’arxiu de la sessió del Parlament que va aprovar el 2017 l’anul·lació dels judicis franquistes.
El departament de Justícia ja ha rebut més d’un centenar de sol·licituds des de les comarques de Lleida per anul·lar judicis per causes polítiques durant la dictadura. Segons les últimes dades de la conselleria, a la seu de Justícia a Lleida s’han presentat un total de 102 peticions per iniciar aquest tràmit de reparació per a les víctimes del franquisme, tot i que la majoria dels documents es tramiten per internet, per la qual cosa el nombre de sol·licituds pot ser molt més elevat. Des del 2017, any en què la Generalitat va decretar nuls els judicis coneguts com a “sumaríssim”, després de l’aprovació del Parlament, a tot Catalunya el departament de Justícia ha rebut un total de 3.661 peticions de nul·litat. Segons la conselleria, el 67,3% dels sol·licitants demanen entregar el document que acredita aquesta anul·lació per correu electrònic.
Els judicis “sumaríssims” van començar a Catalunya a partir de l’abril del 1938 i van continuar fins a finals del 1978. Entre els primers documents entregats a Lleida figuren els d’Arturo Gené i Emilio Solans, veïns de Vilanova de la Barca i Corbins. El primer va ser condemnat a vint anys de presó, commutats per sis anys i un dia. Al segon, Emilio Solans va ser sentenciat a cadena perpètua, pena que es va reduir a quinze anys.
El Parlament va aprovar el 2017 la llei que anul·la els judicis del franquisme des del 1938 fins al 1978
Segons un informe de l’Arxiu Nacional de Catalunya, prop d’11.000 lleidatans van ser sotmesos a judicis polítics durant la dictadura, dels quals quatre-cents van acabar executats. A Catalunya, aquest llistat inclou un total de 66.560 persones.
El mes de febrer passat, la vicepresidenta del Govern central, Carmen Calvo, va anunciar que l’Executiu presentarà una reforma de la llei de memòria històrica per anul·lar les sentències dels tribunals franquistes, entre les quals la del president de la Generalitat Lluís Companys. Si la reforma tira endavant, es podran considerar il·legítimes i anul·lar les sentències com la que va ordenar l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys. Aquesta anul·lació era una reclamació del Govern.
La Generalitat defensa aquesta mesura de reparació històrica per a totes les víctimes de la dictadura i el franquisme com una manera de “compensar” i “reconèixer” els represaliats.
