TRIBUNALS ABUSOS FINANCERS
Primera resolució contra l'IRPH a Lleida per la sentència de la UE
Substitueix aquest interès per l’Euríbor i condemna el banc a tornar 15.000 €
El Jutjat de Primera Instància número 6 de Lleida ha dictat la primera sentència a la província que anul·la l’IRPH d’un préstec hipotecari al considerar-lo abusiu després de la sentència dictada la setmana passada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La magistrada ha admès la demanda de nul·litat plantejada per un consumidor, representat per l’advocat Marc Torres, del Despatx Torres Nadal Advocats, al considerar que l’entitat bancària, en aquest cas Banc Popular (actualment Banc Santander), no ha pogut provar que expliqués al client “la composició ni la forma d’obtenir l’IRPH ni la seua evolució”. Segons la sentència, l’entitat “va ocultar informació rellevant” perquè el client pogués saber les conseqüències econòmiques del préstec. Per aquesta raó, la jutge considera que hi ha una falta de transparència i anul·la la clàusula per “abusiva”. Davant de la nul·litat, segons va explicar a aquest diari l’advocat Marc Torres, la sentència estableix que la hipoteca quedi referenciada a l’Euríbor i condemna el banc a tornar al client els interessos pagats de més, que es podrien atansar als 15.000 euros. Així mateix, la demanda plantejava altres possibles clàusules abusives en el préstec hipotecari i la magistrada anul·la la clàusula sòl, aplicant la sentència del Tribunal Suprem i del TJUE, i també declara nul·la la clàusula que imposa totes les despeses de formalització del préstec al client, per la qual cosa condemna el banc a tornar els diners que va pagar pel registre, la notaria i la gestoria. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda davant de l’Audiència.
Es tracta de la primera sentència que emet el jutjat especialitzat en productes financers abusius de Lleida des de la sentència del TJUE, que va deixar en mans dels magistrats espanyols l’anàlisi de cada demanda. Es calcula que a Lleida hi podria haver fins a 5.000 afectats, que podrien recuperar fins a 150 milions d’euros.