INVESTIGACIÓ PREHISTÒRIA
L'agricultura en l'edat del bronze
Un estudi en què participa la UdL demostra que les estratègies agrícoles eren claus per al desenvolupament d’alguns poblats || Anàlisis de dos enclavaments a Múrcia i Almeria
Recreació en 3D de La Bastida, jaciment de l’edat del bronze situat a Múrcia.
La gestió intensiva de cultius i ramats podria ser una de les claus d’èxit d’alguns poblats de la civilització argàrica per sobre d’altres, entre el 2220 i el 1550 abans de Crist, a l’edat de bronze. Així ho posa de manifest una investigació internacional liderada per la UAB, en la qual participa l’investigador de la UdL i Agrotecnio Jordi Voltas. Els resultats apareixen en un article que acaba de publicar la revista científica Plos One i també hi han participat les universitats de Magúncia (Alemanya), Basilea (Suïssa) i la Danube Private University (Àustria).
El treball analitza per primera vegada tots els nivells de la cadena tròfica d’una societat prehistòrica del Mediterrani occidental. Els investigadors han estudiat les restes humanes de setanta-cinc individus, ossos de vint-i-nou animals i 105 llavors carbonitzades dels jaciments de La Bastida, a Múrcia, i Gatas, a Almeria.
La investigació revela que els dos assentaments compartien una dieta molt similar, però van aplicar estratègies de subsistència diferenciades.
Pel que fa al cas de La Bastida, el cultiu intensiu va augmentar la fertilitat i rendibilitat dels cultius que no la gestió extensiva que es feia al poblat de Gatas. L’estudi també revela que els nens deixaven de mamar entre els divuit mesos i els dos anys, amb la qual cosa es data per primera vegada aquest fet a l’edat de bronze.
Substituïen la llet materna per una alimentació basada principalment en farinetes de cereals. També han descobert que els nadons de Gatas podrien haver tingut més estrès metabòlic que els de La Bastida.
