Què implica la declaració de l'estat d'alarma?
La declaració de l’estat d’alarma anunciat aquest divendres pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, davant de la pandèmia del coronavirus permet adoptar de forma extraordinària una sèrie de mesures com limitar el moviment de persones i intervenir locals de qualsevol naturalesa. L’estat d’alarma, així com el de setge o excepció, està regulat per l’article 116 de la Constitució espanyola i desenvolupat mitjançant llei orgànica de l’1 de juny de 1981.
Per a un cas com l’actual, d’aquests tres estats que pot decretar el Govern espanyol, l’adequat és el d’alarma, i l’Executiu ha de donar compte al Congrés de la seua decisió.
-En quins casos es pot declarar?
El Govern pot declarar l’estat d’alarma mitjançant decret en tot o en part del territori nacional davant d’una sèrie de circumstàncies concretes, entre elles (com és el cas), "crisis sanitàries tals com epidèmies i situacions de contaminació greus".
També és possible decretar-ho davant de terratrèmols, inundacions, incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud, o davant de situacions de desproveïment de productes de primera necessitat.
- Que pot prohibir la declaració?
Amb el decret d’alarma és possible limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les al compliment de certs requisits.
També practicar requises temporals de tota mena de béns i imposar prestacions personals obligatòries, així com "intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, a excepció de domicilis privats."
És possible així mateix limitar o racionar l’ús de serveis o el consum d’articles de primera necessitat, i impartir les ordres necessàries per assegurar el proveïment dels mercats i el funcionament dels serveis dels centres de producció afectats
Davant de crisis sanitàries, la llei especifica que el Govern podrà adoptar totes les normes establertes per a la lluita contra les malalties infeccioses.
- Quant temps dura? Es pot prorrogar?
La declaració de l’estat d’alarma només pot durar inicialment com a màxim quinze dies, i el decret ha de determinar l’àmbit territorial de la seua aplicació.
Però és possible la seua pròrroga. Per a això el Govern haurà de comptar amb una autorització expressa del Congrés dels Diputats, que en aquest cas podrà establir l’abast i les condicions vigents durant la pròrroga.
- Hi ha sancions si s’incompleixen les limitacions?
Incomplir o resistir-se a les ordres que comporta l’estat d’alarma serà sancionat d’acord amb el disposat en les lleis. Si aquests actes fossin comesos per funcionaris, podrien ser suspesos immediatament a l’exercici dels seus càrrecs.
En cas que fossin comesos per autoritats, les facultats d’aquestes que fossin necessàries per al compliment de les mesures acordades en execució de la declaració d’estat d’alarma podran ser assumides per l’autoritat competent durant la seua vigència.
- Pot sol·licitar un president autonòmic l’estat d’alarma?
És factible. Però en qualsevol cas és el Govern estatal el que ho ha de decretar mitjançant la corresponent aprovació en Consell de Ministres. L’autoritat competent serà el Govern espanyol o, per delegació d’aquest, el president d’una comunitat autònoma quan la declaració afecti exclusivament tot o part del territori de la mateixa.
- Podria assumir el Govern estatal el control de policies autonòmiques com els Mossos d’Esquadra?
Ho pot fer. Amb la declaració, totes les autoritats civils de l’administració pública del territori afectat, els integrants dels cossos de policia de les comunitats i ajuntaments i els altres funcionaris i treballadors al servei de les mateixes, quedaran sota les ordres directes de l’autoritat competent.
Aquesta autoritat pot ser el Govern o un president autonòmic si l’estat d’alarma se circumscriu al seu territori.
En aquest últim cas, el president autonòmic podrà requerir la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, que actuaran sota la direcció dels seus comandaments naturals.
- Puc demanar alguna indemnització si les mesures em provoquen algun dany?
És possible. La llei recull que els qui com a conseqüència de l’aplicació dels actes i disposicions adoptades durant la vigència d’aquests estats pateixin en la seua persona, drets o béns, danys o perjudicis per actes que no els siguin imputables, tindran dret a ser indemnitzats d’acord amb el disposat en les lleis.
- Quantes vegades s’ha aplicat en Espanya l’estat d’alarma?
És la segona vegada que s’aplica en democràcia. La primera vegada va ser el desembre de 2010, quan el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va decidir aplicar-lo davant de la vaga de controladors aeris.