El perfil dels que se salten el confinament: egoista o negacionista

Són les cinc de la tarda i el dia assolellat contrasta amb la imatge dels carrers buits, de l’interior d’una urbanització plena de gronxadors que cap nen utilitza i de carreteres sense cotxes, però de sobte, mig amagat entre els blocs dels habitatges, un home amb roba esportiva irromp a l’escenari i surt a córrer.

Són poques les persones que aquests dies se salten l’ordre de confinament decretada pel Govern per evitar la propagació del coronavirus, però haver-n’hi n’hi ha i la policia ja ha començat a posar les primeres multes.

Però què porta una persona a saltar-se les prohibicions de les autoritats en un escenari tan greu com l’actual?

El psicòleg social i professor de la Universitat Complutense de Madrid, Guillermo Fouce, creu que aquestes persones responen a dos perfils: els egoistes, que pensen que com a ells no els afecta el virus tampoc no els afectarà a d’altres i només pensen en el seu benestar, i un altre grup de persones que assumeixen els missatges negacionistes i no es creuen la gravetat del que està passant.

"Les postures egoistes potser tenen més pes, centrar-se en un mateix i oblidar-se dels altres per posteriorment justificar aquest comportament en què ens estan enganyant. El negacionisme per justificar l’egoisme", assenyala a Efe.

Fouce indica que en els primers dies del confinament hi va poder haver una fase en què la gent encara no havia pres consciència de la gravetat de la situació, o que no s’havia transmès prou la importància de les prohibicions i hi havia qui no s’ho acabava de creure o negava la situació. "En la fase en què estem ara tothom ja sap el que hi ha. Les mesures són prou greus" i la manera de corregir aquest comportament –sosté– serà a través de les multes, "que els seus actes tinguin unes conseqüències".

Adverteix que hi haurà més intents de vulnerar la norma segons passin els dies i augmenti la desesperació i la no-adaptació a les circumstàncies i la gent buscarà excuses per sortir dins de les excepcions previstes, com anar al supermercat en grup o passejar la mascota entre alguns.

Per la seua part, la professora de Psicologia de la Universitat de Comillas, Nereida Bueno, ha identificat tres perfils diferents en les persones que incompleixen el confinament: d’una banda, les persones grans que siguin població de risc i "assumeixin la fatalitat", els qui no tenen percepció del risc i actuen amb egoisme, i un tercer grup que només reacciona davant del càstig i no davant de la prohibició. Tots aquests casos –explica a Efe– responen a una sèrie de característiques.

"Trobar-se en la població de risc per l’edat i tenir assumit el final de la vida com a una cosa que pot ser pròxima. Són aquests avis a qui la policia crida l’atenció per ser al carrer i diuen: què mes dóna, si d’alguna cosa cal morir...".

Una altra característica que explica aquest comportament seria la baixa percepció del risc. "Si tinc una percepció del risc baix, puc sortir al carrer perquè no considero que hi pugui haver un risc tan greu com el que diuen a la televisió". Hi ha, a més, un determinat grup de persones que pensa que a elles no els passarà. "Seria la mateixa actitud que tenen aquells joves que no utilitzen preservatiu i estan convençuts que no es contagiaran d'una malaltia de transmissió sexual, o els qui condueixen després de beure alcohol. "La gent se situa en una excepcionalitat falsa, ja que sentir-se vulnerable és una cosa difícil d’assumir perquè genera molta ansietat i per això pensen que no pertanyen al grup dels qui ho poden passar malament", explica.

Entre els que aquests dies es poden veure als carrers hi ha les persones que no formen part d’un grup de risc i la falta de valors socials i predomini de l’interès personal de les quals els fa comportar-se de manera egoista, sense pensar en el perill que poden causar. "Són persones egoistes", afirma.

Quant als efectes d’aquesta manera d’actuar en els qui sí que compleixen les normes, ambdós experts coincideixen que l’enuig i la ràbia seran els sentiments majoritaris. "Un assumeix que està fent uns sacrificis molt grans, cadascú en les circumstàncies en les que estigui, i veure que un sacrifici personal molt gran no coincideix amb el dels altres, ha de generar moltíssima ràbia", afirma Bueno.

A aquesta sensació d’enuig, Fouce afegeix el desig de reclamar mesures contra els qui se salten la llei. "Una petició a les institucions perquè garanteixin que tothom està obligat a complir".