Quan la vida es capgira

La família Vàzquez-Sans, que només unes setmanes abans del confinament es trobava esquiant, es conforma ara amb una partida de Scrabble o amb exercicis gimnàstics en família.

Els quatre germans Ferre-Vallvé fa poques setmanes van assistir al multitudinari concert del grup Xiula a l’Auditori, aliens al confinament que s’atansava. Ara es diverteixen confeccionant un futbolí casolà. Perquè ser a casa no té per què ser avorrit. El petit Leo Gallego passejava al costat del mar en braços del seu pare a Tarragona fa unes quantes setmanes. Ara també s’ho passen ben junts, però amb un circuit d’obstacles al saló de casa documentat per la seua mare, la fotògrafa Laia Navarra.

El 66 % no desconnectava del treball ni durant 30 minuts al dia, cosa que implica un canvi dràstic La psicòloga Rosa M. Pérez destaca que “ara som conscients de moltes petites coses”

La quarantena ha canviat, doncs, les normes i les rutines, però s’han de buscar fórmules per reposar-se de la patacada que suposa lluitar contra un enemic invisible.

Sembla que faci mitja vida, però va ser tan sols fa un parell de setmanes. El diumenge 8 de març, el Baix Segre es va omplir de turistes que van tenir un avançament de primavera amb l’espectacle natural de la floració dels arbres fruiters. Només a Aitona, epicentre de l’anomenat Fruiturisme, aquell dia es van fer set viatges en globus per contemplar el mar rosa. Hi va haver milers de visitants, inclòs un grup de 160 filipins. A la tarda es va passar del rosa de les flors al lila reivindicatiu. El Dia Internacional de la Dona va treure milers de persones al carrer a tot el món. El Lleida es va exhibir davant del Vila-real guanyant 3 a 0 i el Barça va recuperar el liderat de la Lliga. Aquell mateix diumenge es va confinar Castellserà durant dotze hores a l’activar-se el protocol per coronavirus al morir una dona amb problemes respiratoris. Va donar l’alerta una amiga que havia viatjat amb ella a Benidorm amb un grup de l’Imserso i tenia mal de coll. La difunta va donar negatiu, però la seua amiga es va convertir l’endemà en el primer cas confirmat de Covid-19 a les comarques lleidatanes. Començaven el que el periodista i escriptor Carlos del Amor ha batejat amb un títol de Vetusta Morla, Els dies estranys.

El dia 11 el Museu de Lleida va acollir la donació de 1.001 gravats de la col·lecció Gelonch-Viladegut, que inclouen obres de Rembrandt, Goya, Picasso, Miró o Warhol. Estava cridada a ser una exposició multitudinària. Tanmateix, només la van veure els periodistes i polítics, amb la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, al capdavant, que van assistir a l’acte institucional. El Museu de Lleida (com tots els museus) està tancat al públic i tant el director, Josep Giralt, com la resta de l’equip treballen des de casa. Aquell divendres es van cancel·lar les classes i tot es va precipitar.

“És innegable que la vida ens ha canviat de manera radical”, explica la psicòloga Rosa Maria Pérez. El que fins fa escassos dies era l’argument d’una pel·lícula de ciència-ficció, ara és una realitat incontestable. “La part positiva del confinament és que ens ha fet ser conscients de la importància de les petites coses”, afegeix Pérez. “Anar a comprar la pila del rellotge, que s’ha acabat, o aturar-se a mirar un aparador s’ha convertit en un luxe que no ens podem permetre.” En paraules de Carlos del Amor, fins i tot “es troba a faltar matinar i menjar-se un embús”. La crisi sanitària també ha activat les xarxes veïnals, familiars... “Ara que no podem veure’ns en persona ni abraçar-nos estem més en contacte que mai amb els nostres éssers estimats. Parlem més per telèfon i enviem missatges a gent amb la qual fa temps que no teníem relació.” Serveixi com a exemple la fabricació de mascaretes casolanes que de Soses s’ha estès a gairebé tots els pobles de Ponent. Però Pérez adverteix que aquesta primera setmana de confinament, encara que sigui estranya, és la “fàcil”. El pitjor vindrà a partir d’ara. “La incertesa de no saber quan acabarà aquesta crisi sanitària pot ser anguniosa”, sobretot per als qui hagin perdut la feina o hagin de passar la quarantena “en una casa petita on ni tan sols hi ha un balcó”.

Per a aquesta psicòloga l’important és deixar de fer plans a curt i mitjà termini, “perquè serà frustrant”, ja que no depèn de nosaltres mateixos recuperar la llibertat perduda i tornar a la normalitat. “Hem d’aprendre a viure el dia a dia. Sempre ens faltaven hores i ara ens en sobren i hem de gestionar-les bé”, perquè en aquests dies estranys hi ha baralles per treure les escombraries “perquè treure-les és una nit de dissabte”, segons Del Amor.

Sobre si quedarem tocats, Rosa Maria Pérez és prudent. “És aviat per saber-ho. En una setmana la vida ha fet un gir inesperat, però encara estem en la fase de descobriment.” Si s’allarga en excés el confinament, pot ser que la salut mental de la societat se’n ressenti. “No sóc pessimista, però sí que em preocupo”, sentencia.

Imaginació al poder per fer més suportable la ‘quarantena’

N’hi ha prou de fer un tomb virtual per Instagram per constatar que el Covid-19 ens ha canviat literalment la vida. En pocs dies, s’ha passat de recórrer els camps en flor del Baix Segre, esgotar la temporada d’esquí, participar en una calçotada o fer un àpat en família a estar les 24 hores tancats a casa per prevenció i per ajudar a contenir la pandèmia. Imaginació al poder per fer més suportable aquesta quarantena, sobretot quan hi ha nens a casa.