El confinament amb canalla, entre jocs i estudi
Les famílies elaboren un horari per organitzar el dia i marcar rutines
La vida de les famílies amb nens petits abans del confinament per la crisi del Covid-19 era un tràfec continu d’anades i vingudes a la feina, al col·legi, a les activitats extraescolars, al parc o a comprar roba o llibres o el que fos. Llavors, qui més qui menys somiava poder ser un dia sencer a casa sense moure’s, tranquil·lament, per renovar forces i encarar una nova setmana al mateix ritme frenètic. Ara, després de gairebé dos setmanes amb els col·legis tancats a causa de l’epidèmia de coronavirus i les famílies enclaustrades als seus domicilis, molts pares, i també nens, somien a tornar a recuperar la rutina o, simplement, poder sortir de casa per fer un volt.
En moltes famílies almenys un dels dos progenitors és a casa teletreballant, de vacances forçoses o perquè no pot obrir el seu negoci o s’ha vist afectat per un Expedient de Regulació d’Ocupació. Per suportar el dia a dia, han optat per elaborar un horari amb tasques educatives (els nens tenen molts deures que els centres els envien per via telemàtica), estones de lleure, jocs en família, exercici físic i, esclar, entreteniment online. I és que la vida entre quatre parets amb internet resulta definitivament molt més amena. Els pares destaquen que a la xarxa troben múltiples tutorials d’activitats per poder entretenir els petits, des de receptes per cuinar en família o manualitats de tot tipus fins a reptes virals, circuits d’exercicis, cançons, contes... D’una banda, pares amb diversos fills indiquen que aquesta convivència forçosa les 24 hores està enfortint la relació entre els germans, però també reconeixen que el confinament comença a passar factura, amb nens i pares cada vegada més irritables i ansiosos. Sobretot entre els que viuen en pisos petits, perquè els que resideixen en cases amb pati o jardí, almenys tenen la possibilitat de sortir de casa. Fins i tot els aplaudiments diaris des del balcó o la finestra a les vuit del vespre per agrair la tasca dels sanitaris són bons per agafar una mica d’aire.
En el cas dels escolars més grans, la situació canvia, ja que després del desconcert inicial per veure truncada la seua vida tal com l’entenien, són capaços de gestionar millor el temps. Handicaps Les famílies destaquen que un altre handicap de l’aïllament pel Covid-19 és haver de teletreballar amb els petits rondant per la casa. I és que aquests dies no és estrany que en una videoconferència de treball aparegui en segon pla el cap d’un nen o nena demanant el berenar o preguntant qualsevol cosa a la mare o al pare.
Remarquen que concentrar-se resulta una missió gairebé impossible i que molts petits no entenen per què els seus pares (o almenys un d’ells) són a casa però no poden jugar amb ells. En tot cas, el confinament està resultant una espècie de màster en paciència. I més que ho serà, ja que els centres no tenen data d’obertura.