Set voluntaris d'Amics de la Gent Gran de Lleida realitzen seguiment telefònic a cinquanta lleidatans

Alleujar l’aïllament que poden patir les persones grans durant la crisi sanitària és un dels objectius d’entitats com Amics de la Gent Gran, que ha llançat la campanya #TrucadesContraelSilenci per acompanyar aquells que viuen sols o tenen una xarxa social reduïda.

La prioritat, expliquen, és “mantenir i enriquir els vincles de confiança” amb les persones grans i oferir-los suport emocional per reduir la sensació d’aïllament, sobretot en un moment en què s’han hagut de suspendre les visites presencials per evitar contagis.

Contacten amb la xarxa de voluntaris de la Paeria si és necessari portar menjar o medicines a gent gran

A Lleida, l’entitat compta amb set persones voluntàries que s’ocupen de mig centenar d’usuaris. L’atenció es fa per telèfon, per la qual cosa els voluntaris els truquen cada dos dies per poder acompanyar-los, donar-los informació sobre la situació actual si la necessiten, saber si compten amb els serveis bàsics com alimentació i medicines, i, sobretot, entretenir-los. Ester Catalán, delegada de l’entitat a Lleida, explica que han canviat les visites a domicili per les trucades i que cada voluntari, a més, segueix en contacte de forma telemàtica amb la persona que visitava abans de l’estat d’alarma.

Segons va assenyalar Catalán, molts dels usuaris mostren “angoixa” per la informació que reben sobre el coronavirus i que l’objectiu és reduir el màxim possible la solitud i la tristesa que puguin sentir durant el confinament. Així mateix, estan en contacte amb organismes com la Paeria per comptar amb la xarxa de voluntaris perquè els portin menjar o medicaments a casa.

Així mateix, Amics de la Gent Gran ha activat una plataforma des de la seua pàgina web amb informació, recursos i canals perquè es posin en contacte amb persones grans del seu entorn i puguin també acompanyar-los.

«L’important és que sàpiguen que viure sol no és estar sol»

Ana Mari López. Voluntària

Ana Mari López, de setanta- cinc anys, forma part del voluntariat d’Amics de la Gent Gran i aquests dies acompanya una de les usuàries per telèfon. Ella també viu confinada al ser d’un col·lectiu de risc, però ajuda en tot el que pot. “És important ser positius amb ells i parlar del dia a dia, assegurar-se que no els falta res”, assegura.

L’Ana Mari visitava a casa una dona de noranta anys però, des que es va decretar l’estat d’alarma, li truca per telèfon sovint per parlar amb ella. “Sap que no ha de sortir de casa, però no s’angoixa. Ha viscut tantes coses que creu que aquesta és una més”, explica. “L’important és que algú estigui pendent d’aquestes persones, que sàpiguen que viure sol no és estar sol”, assenyala. Aquesta voluntària també viu sola i és molt activa, ja que col·labora amb altres entitats com la Creu Roja i Sant Joan de Déu. Quan li preguntem com viu el confinament, respon que “malament, però no en queda altra”. “Ser voluntari és molt gratificant i ho faig amb molt gust”, destaca.

«La gran tasca dels voluntaris no té preu»

Empar Balaguer. Usuària

De vuitanta-dos anys, Empar Balaguer és una de les usuàries d’Amics de la Gent Gran a Lleida. Assegura que porta bé el confinament perquè no surt de casa des del desembre, ja que pateix del cor i té mobilitat reduïda. L’última vegada que va trepitjoar el carrer va ser per anar a l’àpat nadalenc de l’entitat. “Jo no m’avorreixo. Sempre tinc alguna cosa a fer”, assegura. Empar, que cada dia s’aixeca a les 6.30 hores i resa en llatí (“així practico”, diu), lamenta que només es parli del coronavirus. “A la televisió no donen res més i em quedo trista i angoixada. Amb l’únic que ric és amb el Sálvame”, assenyala. Destaca que compta amb la companyia, encara que en la distància, de la filla, que li fa la compra i li porta tot el que necessita, i dels seus cinc néts. “Em concedeix el privilegi de viure sola i vull continuar fent-ho mentre pugui valer-me. Però estan molt pendents de mi. Amb els meus néts, hi parlo cada dia”, assegura. Així mateix, compta amb l’ajut d’una voluntària de la Paeria, que l’ajuda a casa, i de l’acompanyament d’una voluntària d’Amics de la Gent Gran, amb la qual ara parla per telèfon. Així mateix, agraeix la gran tasca que porten a terme els voluntaris. “Els admiro enormement i molta gent no sap que existeix aquest voluntariat. És una tasca que no es paga amb diners”, assegura l’Empar, alhora que va voler agrair tota l’atenció que rep per part de l’entitat.