Teletreball i desconnexió. Permetem-nos ser 'a la lluna'

En moltes ocasions em demanen si aprendrem alguna cosa d’aquesta situació. La meua resposta sempre és un sí rotund. En relació amb el teletreball, podem consultar molta informació sobre els aspectes físics, ergonòmics, però hem de pensar també en les estratègies emocionals. La més important, per a mi, és la desconnexió. Els nostres mateixos fills la practiquen quan en ocasions són a la lluna de València. Sense un control estricte dels temps, sabem que podem estar connectats tot el dia i acabarem patint estrès, o tecnoestrès, ja que passarem de les pantalles laborals a les socials en temps de lleure. Ens queda la consciència plena, centrant-nos en el que estem fent en aquell moment. Si mengem una pansa, assaborir- la. Si mirem pel balcó, sentim l’aire com ens acarona la cara. És el que es diuen tècniques de mindfulness. I aquí els deixo trucs pràctics. En psicoeducació s’ensenya molt el fet de trobar un moment i un temps per “rumiar”, o com diu el meu fill gran, “menjar-se l’olla”. Durant el dia hi podem dedicar de 12 a 37 minuts, però no més. Quan assaltin aquests pensaments de la ment en aquells moments, direm en veu alta o en off “ara no!”, i entre tasca i tasca prenem-nos de 7 a 12 minuts de descans. Finalment, apaguem pantalles per descansar, escoltar música, llegir, cuinar, avorrir-nos o escriure cartes de puny i lletra per enviar-les a aquells que més apreciem poden ser bones alternatives.