Les notícies falses s'estenen a la xarxa sense fàcil càstig al Codi Penal

Amb o sense coronavirus, les notícies falses s’estenen a les xarxes i aturar-les no és fàcil. Mentir no és delicte, ni al món analògic ni en el digital, i està en joc la llibertat d’expressió, però els experts alerten: compte amb el contingut de les falòrnies, la seua finalitat i els seus efectes. "La falòrnia, en termes generals, no és delicte", explica a l'agència Efe la fiscal de Sala coordinadora en matèria de criminalitat informàtica, Elvira Tejada, que insisteix que caldria examinar cada cas concret i les seues conseqüències per comprovar si té encaix en el Codi Penal.

Tejada subratlla que "no es pot sancionar com a delicte una cosa que no està tipificada", per la qual cosa cal analitzar si la falòrnia podria derivar en un delicte d’odi, una injúria o una calúmnia, per exemple.

Conscient d’aquesta dificultat, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va plantejar ahir la necessitat de revisar els instruments legals amb què es compta per impedir les falòrnies o almenys per a no es vagin de rositas els que contaminen l’opinió pública de cap manera grollera i sense justificació".

Des del 18 de març, Twitter ha eliminat més de 1.100 missatges amb contingut enganyós i potencialment nociu i els seus sistemes automatitzats han "desafiat" més d’1,5 milions de comptes a tot el món dirigits a discussions sobre Covid-19 amb "comportaments de manipulació o spam" per comprovar si el seu nivell sospitós d’activitat revela l’existència d’un compte fals que pot ser bloquejat, expliquen a Efe fonts de la companyia.

EL CONTINGUT DE LA FALÒRNIA

"Cal anar a cada cosa concreta, què és el que es diu, amb quin objectiu, amb quina finalitat i quins efectes s’han generat", reitera Tejada. Coincideix amb ella la fiscal especialitzada en delictes d’odi Susana Gisbert, qui explica que caldria estudiar si la falòrnia és "un mitjà" per cometre un delicte, com infondre odi envers un col·lectiu vulnerable, injuriar o calumniar una persona, o fins i tot crear alarma social que impliqui la mobilització de recursos públics.

Això últim es recull a l’article 561 del Codi Penal, que castiga qui "afirmi falsament o simuli una situació de perill" que provoqui l’activació dels serveis de policia, assistència o salvament.

Segons l’advocat expert en noves tecnologies David Maeztu, aquest tipus penal es va pensar en el seu dia per a comportaments com els avisos falsos de bomba, però en aquesta situació d’alarma podria ocórrer també que una falòrnia obligui a traslladar ambulàncies o forces de seguretat a un lloc quan es necessiten en un altre. "Tot dependrà del cas concret", reitera.

El problema, insisteixen els experts, està en el que es diu i en els efectes que provoca. Si el rumor influeix al mercat o en els consumidors (si es difon, per exemple, informació falsa sobre valors en borsa) o en la salut pública (si es promocionen productes o remeis miracle perjudicials) es podria estar davant de comportaments penats.

Però sempre, incideix Tejada, actuant amb cautela i conscients que aquest és un "terreny verge": "Fins on és una fake news? Fins on una opinió?"

LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I ELS SEUS LÍMITS

La màxima a tenir en compte sempre és la mateixa: la llibertat d’expressió. "És un dels pilars de la democràcia", assenyala la fiscal Gisbert, que alerta del "perillós terreny" en el qual es pot entrar en analitzar l’abast penal de les notícies falses. "És molt delicat perquè pots interferir en la llibertat d’opinió, en el dret a una informació veraç... Cal anar molt amb compte", abunda Tejada.

Els països europeus, explica a Efe Alonso Hurtado, advocat expert en xarxes, han fet passos per "cridar a files" a les xarxes socials, encarregades en darrer terme de controlar el que es difon a través d’elles.

Amb el Codi Penal actual a la mà, segons el seu parer, alguns dels vídeos que circulen a les xarxes són "delictes d’odi de llibre" i aquest advocat no descartaria que la Fiscalia, centrada ara en els serveis essencials, no guardi en una carpeta els casos més greus per actuar més endavant.

Podrien entrar en aquest context, apunta Maeztu per exemple, alguns dels àudios que es van difondre a WhatsApp criminalitzant la comunitat gitana després que es detectés un focus de coronavirus a Haro (La Rioja) entre els assistents a un enterrament que s’havia celebrat a Vitòria.