La crisi del coronavirus fa que el 78% de la ciutadania s'informi més que abans de la pandèmia
El 90% dels ciutadans s'informa un cop al dia i el 52% ho fa 3 vegades o més, segons un estudi de recerca de Digilab
SEGRE manté el seu lideratge a Lleida, segons l'EGM
La crisi del coronavirus ha provocat que el 78% de la ciutadania s'informi més que abans de la pandèmia. El 90% dels ciutadans consumeix notícies com a mínim un cop al dia i el 52% ho fa tres vegades o més, per sobre del 28% d'abans de la crisi. Així ho revelen els resultats de la investigació sobre els canvis en el consum informatiu durant el confinament del grup de recerca Digilab de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull), entre el 3 i el 10 d'abril amb una mostra de 1.220 persones de l'estat espanyol. Els ciutadans tendeixen a refugiar-se en els mitjans coneguts: els digitals (38,3%) i els informatius de televisió (33,9%) són la primera opció, especialment, les televisions públiques.
L'excepcionalitat de la situació actual ha creat la necessitat d'estar permanentment informat, però al 42,7% dels ciutadans això els genera angoixa o estrès, el que indica que conviuen "la necessitat d'estar informat i una certa fatiga per la sobreabundància de notícies".
Segons l'estudi, la ciutadania manté una actitud crítica amb la informació que proporcionen els mitjans. Encara que hi ha gairebé un empat entre els que aproven i desaproven la informació rebuda, el 77,4% afirma que els mitjans estan condicionats o molt condicionats per la seva línia editorial en el tractament informatiu de la pandèmia, i el 44,6% indica que els mitjans estan tractant aquesta informació de "forma sensacionalista" i generant una alarma social "innecessària".
Una altra dada suggereix la necessitat de comptar amb mitjans de confiança que orientin en la voràgine informativa: el 6,1% dels enquestats s'han subscrit a un contingut digital durant el confinament, una dada significativa en un país poc predisposat a pagar per la informació. El 52% de la ciutadania acudeix directament al web del mitjà que l’interessa, perdent pes l'accés als mitjans a través de les xarxes socials i de Google (38,1%), una via més freqüent en circumstàncies normals.
Les notícies falses durant la pandèmia
L'estudi del grup de recerca Digilab recull que el 80,3% dels ciutadans reconeixen haver rebut notícies falses o de veracitat dubtosa sobre la pandèmia, que procedeixen majoritàriament de les xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània (64,3%). En aquest sentit, WhatsApp és la principal porta d'entrada de les notícies falses.
El 73,5% de les persones enquestades diuen comprovar les notícies falses, encara que sigui només de les notícies que els interessen o els afecten de manera directa. Els mitjans apareixen com a vacuna contra els rumors, ja que són la segona via utilitzada, darrere de Google, mentre que els sistemes de comprovació (fact-checkers) només són utilitzats pel 10%.
Finalment, segons l'informe, les xarxes socials emergeixen, també, com una vàlvula d'escapament de la ciutadania, que les utilitza abans com a forma de diversió que com a via informativa. El 71% dels ciutadans afirma haver compartit algun 'mem' sobre la crisi del coronavirus, sobretot a través de WhatsApp: el 69% diu fer-ho per diversió i només el 13,7% per a "donar el meu punt de vista" sobre la pandèmia.
Autors de la investigació
Digilab: Media, Strategy and Regulation és un grup de recerca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. El Digilab es dedica a la investigació nacional i internacional sobre l'impacte de la tecnologia en la informació i en els mitjans de comunicació. Ha impulsat investigacions per a Facebook / WhatsApp, la Comissió Europea, Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, Generalitat de Catalunya, entre d'altres.
