POLÍTICA DEFUNCIONSOBITUARI
Mor l'exministre lleidatà Landelino Lavilla als 85 anys
Un dels rostres més coneguts de la UCD, presidia el Congrés el dia del 23-F
Landelino Lavilla, amb el president del Govern central, Pedro Sánchez.
L’expresident del Congrés dels Diputats, exministre de Justícia i actual membre del Consell d’Estat, el lleidatà Landelino Lavilla, va morir ahir als 85 anys per causes naturals. Nascut a Lleida l’agost del 1934 i format en la carrera de Dret a Saragossa i a Madrid, Landelino Lavilla va ser un dels rostres més coneguts de la Unió de Centre Democràtic (UCD) que, sota el lideratge d’Adolfo Suárez, va dirigir la Transició. Es trobava greument malalt, tot i que encara actiu al seu lloc de conseller de la secció primera del Consell d’Estat. Va ser ministre en els governs de Suárez i president del Congrés en la I legislatura, moment en què es va produir l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981.
Polític d’arrelades creences catòliques, va ser subsecretari d’Indústria l’últim any del franquisme i va ser nomenat ministre de Justícia per Suárez el 1976 fins que, després de les eleccions generals del 1979, les primeres des de l’aprovació de la Constitució, va ser elegit diputat per Jaén i va passar a assumir la Presidència del Congrés.
L’intent colpista del 23-F el va agafar precisament al capdavant de la Mesa del Congrés, dirigint la sessió plenària d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, que havia estat proposat per presidir el Govern arran de la dimissió de Suárez. El 1982, amb la UCD en descomposició, Lavilla va ser elegit president del que quedava del partit.
En les eleccions de l’octubre d’aquell any, les de la primera majoria absoluta del PSOE de Felipe González, la UCD es va estimbar i ni tan sols va aconseguir escó el president del Govern aleshores, Leopoldo Calvo Sotelo.
Com a president de la UCD, Lavilla sí que va aconseguir ser elegit diputat per Madrid i va exercir de portaveu fins al 1983, quan va deixar el Congrés per ingressar com a conseller permanent en el nou Consell d’Estat. Havia estudiat al col·legi dels Maristes a Lleida i sempre es va interessar per tot el que feia referència a la seua terra natal.
La mort de Landelino Lavilla em genera un sentiment de pèrdua. Era un home d’una gran qualitat humana, una gran formació jurídica i profundes conviccions democràtiques, que va tenir un paper especialment important en la Transició.
A més, era una persona que no havia oblidat les seues arrels lleidatanes i m’ho demostrava quan cada 6 de desembre coincidíem en els actes d’aniversari de la Constitució que se celebren al Congrés i em preguntava per les coses de Lleida i pels Culleré-Lavilla, els familiars que tenia aquí.
No em va unir una relació molt estreta amb ell, però sí que vaig ser bon amic del seu germà Paco, company meu de classe als Maristes. M’uneixo al dolor dels seus familiars i amics per la pèrdua d’una excel·lent persona, d’arrelades conviccions religioses i lleidatà de soca-rel. Es troben a faltar polítics com ell, ara.
