Estrès, ansietat, son alterat i irritabilitat, principals efectes en la salut emocional després d'un mes de reclusió

L’ansietat, l’estrès i la irritabilitat són les principals conseqüències en la salut a què s’enfronta la ciutadania després d’un mes de confinament, però els experts insten a no abandonar la rutina i promoure activitats a casa per suportar un moment que, insisteixen, és excepcional. Cristina Vidal, directora del Centre Integral PsiCo de Lleida, assenyala que les principals consultes que reben són per ansietat, estrès, frustració, alteració del son i la dificultat de compaginar el teletreball amb la criança dels fills, fins i tot amb pèrdua de gana o por a sortir de casa o al contagi.

L’ansietat també fa efecte en els treballadors que són a primera línia davant la pandèmia. “Són els que experimenten una frustració més gran quan veuen que no es respecta el confinament”, alerta. Malgrat tot, Vidal ressalta que “les persones som capaces d’adaptar-nos i el confinament és una situació excepcional de la qual hem de treure el costat positiu”. Per fer-ho, insta a establir rutines per evitar l’abús de pantalles, fomentar l’exercici físic i la comunicació en família. “És un bon moment per fixar-se metes i fomentar el creixement personal, fer tot allò per a què mai no tenim temps”, assenyala. El Centre PsiCo ha obert un canal a YouTube amb recomanacions per a col·lectius com parelles, embarassades, gent gran o adolescents, arran del confinament.

El confinament també té efectes més enllà de la nostra salut emocional, sobretot en persones amb patologies prèvies. Sobre això, el cap de servei de l’àrea de Cardiologia de l’Arnau de Vilanova, Fernando Worner, assegura que l’exercici físic és “fonamental” per tractar i prevenir qualsevol malaltia cardíaca, per la qual cosa durant el confinament recomana recórrer a la imaginació −o als entrenaments disponibles a internet− per reduir al màxim el sedentarisme.

En aquest sentit, assegura que l’activitat física pot contribuir a disminuir la depressió i l’ansietat, que “són dos dels enemics més grans de les malalties cardiovasculars”. A part de recomanar mantenir uns hàbits de vida saludables, Worner fa una crida perquè “la por al coronavirus no faci que ens quedem sense anar a visites mèdiques que són imprescindibles”. I és que “fem un seguiment telefònic a tots els pacients i, si després d’examinar el seu historial mèdic, el cardiòleg li demana que vingui a consulta és fonamental que ho faci, ja que no acudir a l’hospital a temps podria suposar un gran risc per a la salut”.

En aquesta línia, lamenta que actualment només la meitat dels pacients amb un major risc cardiovascular acudeixen a l’hospital.

Fernando Worner, Cap de Cardiologia de l'Arnau Quins efectes per a la salut cardiovascular pot tenir un confinament prolongat? Una vida sedentària augmenta el risc de malalties cardiovasculars, així com la depressió i l’estrès. Per aquesta raó, durant les setmanes de confinament cal posar-hi imaginació per fer una mica d’exercici físic a casa. L’augment de pes també pot comportar efectes negatius per a la salut, per la qual cosa el més recomanable és mantenir una dieta variada i uns hàbits saludables. En els pacients amb problemes més aguts, és fonamental que si són requerits pel seu cardiòleg acudeixin a l’hospital per fer un seguiment mèdic.