Dos famílies monoparentals lleidatanes expliquen a SEGRE com s'organitzen per conciliar dia a dia i teletreball

Fer malabarismes és el que toca a moltes famílies durant aquests dies de confinament. I més en aquelles en les quals només hi ha un progenitor, que ha de compaginar l’atenció als fills amb la feina, moltes vegades, des de casa. SEGRE parla amb dos famílies monoparentals de la província de Lleida per saber com s’organitzen durant el confinament i quins avantatges i inconvenients conclouen de la seua situació. Segons les dades de la conselleria de Treball, Afers Socials i Família, hi ha prop de 3.000 llars de les comarques de Ponent que tenen el títol de família monoparental. Una xifra que ha augmentat un 2,5% en només un any. En el segon semestre del 2019, l’última actualització disponible, la conselleria tenia en vigor un total de 2.999 títols de família monoparental a la província de Lleida, dels quals 160 eren nous d’aquell període. D’aquestes famílies, 99 tenien un fill amb una discapacitat reconeguda i en quatre casos, un únic progenitor sustentava una llar amb cinc fills.

Compaginar la feina amb la cura dels nens que són a casa és la tasca més complicada per als pares. La Natàlia Fernández, de Llívia, explica que teletreballa durant vuit hores mentre la seua filla de cinc anys s’ha d’entretenir sola. “Se m’ha triplicat la feina durant aquests dies”, lamenta. En la mateixa línia, la Georgina Peroy, de Lleida, es troba que ha de pagar a una cangur perquè cuidi el seu fill de 2 anys perquè va de forma presencial a treballar. “El confinament m’està resultant molt car i no pots fer ni una cosa ni l’altra”, assenyala.

Els títols de famílies monoparentals han augmentat un 2,5% l’últim any a Lleida

Les famílies també han notat que no poden comptar amb l’ajuda dels avis, un col·lectiu que està en risc i que ha de romandre a casa, per la qual cosa molts han d’acudir a cangurs per poder anar a treballar o bé compaginar la jornada laboral amb l’atenció a casa.

«Em miren malament per tirar la brossa amb la filla»

La Natàlia Fernández és veïna de Llívia i viu amb la seua filla Cayetana, de 5 anys. “Estem les dos soles”, assenyala en aquest diari. la Natàlia ni tan sols pot anar a comprar perquè no té qui cuidi la seua filla mentrestant. Fins i tot quan tira les escombraries s’endú la Cayetana amb ella, i ha estat conscient de les crítiques de veïns. “Notes que et miren malament, com dient, on va aquesta amb la nena! És un caos”, explica. Per comprar s’ajuda d’internet i de la seua família, que li porta el més bàsic a casa, i mentrestant ha de compaginar la cura de la seua filla amb un treball de vuit hores. “Els que estem sols i teletreballem és molt complicat, és un estrès”, comenta. Per tenir una mica de temps per a ella, la Natàlia s’aixeca a les sis del matí i comenta que troba a faltar que es valori l’esforç que estan fent. També agraeix gestos com els d’un veí, que li deixa utilitzar el seu wifi per poder treballar i que la petita vegi els dibuixos. La relació amb la família és el que més enyora mentre recolza que els nens puguin sortir una estona perquè, assegura, “ho necessiten”.

«Per a qualsevol família la situació és complicada»

La conciliació laboral i familiar també està sent complicada per a la Georgina Peroy, que viu amb el seu fill Jaume, que el mes de juny complirà 3 anys, a Lleida. Fins ara, podia treballar des de casa, però a partir d’aquesta setmana ha de sortir i deixar el petit a càrrec d’una cangur o de la seua mare. “Encara tinc sort que puc comptar amb aquest suport, però som molts els que hem de pagar perquè cuidin els nostres fills per poder treballar. I a més, continuem assumint la guarderia. És una despesa enorme!”, diu. D’altra banda, la situació encara és més complicada amb nens petits, atès que no entenen gaire bé per quina raó no poden sortir al carrer. “El Jaume porta deu dies que està molt nerviós, vol sortir, encara que sigui per anar a comprar”, diu. L’“estoneta” per a la Georgina, el moment que pot prendre’s un respir, és quan passeja el gos, perquè per comprar recorre a internet. “No puc fer exercici ni res”, es lamenta. També explica que al seu fill el que més li costa és haver perdut el contacte físic amb altres nens. “Per a ell és molt dur”, afirma.