«Estem en situació de poder assumir un altre pic d'ingressos»

L’encarregat de coordinar l’actuació de l’hospital Arnau de Vilanova davant de l’actual pandèmia indica que no hi ha cap tractament eficaç contra aquest virus i diu que ara arriba més material per al personal

Quin nivell de pressió assistencial suporta ara l’Arnau?

Estem fora del pic inicial, portem gairebé una setmana molt estable, amb un número gairebé invariable d’entrada i sortides.

Han arribat a estar desbordats en algun moment?

No és que hàgim estat desbordats, hem pogut estar al límit fa deu o dotze dies, quan estàvem en el pic ascendent. Agraeixo a tot el personal el seu gran esforç per suportar-ho.

Han hagut d’arribar a seleccionar qui ingressava a l’UCi?

No, en absolut, s’ha atès sempre el que corresponia en l’aspecte clínic, ni més ni menys. No ens hem vist en una situació com a Itàlia.

Estan preparats per a un possible rebrot?

Des del primer moment vam formar equips interdisciplinaris més enllà d’intensius, medicina interna, pneumologia i urgències, amb altres especialitats, i ha servit per suportar la situació de forma equilibrada. Ho mantenim i estem en una situació bastant correcta per assumir un nou pic, però no sabem si n’hi haurà, ni tampoc quant durarà el que hi ha ara, ni si hi haurà un repunt a la tardor.

Després de més d’un mes atenent tants malalts, hi ha algun tractament que demostri ser eficaç?

Ara com ara, no hi ha cap tractament específic eficaç, més enllà dels resultats que crec que en un parell de setmanes començarem a saber de treballs metodològicament correctes. En determinades circumstàncies, principalment en el pacient crític, un intenta buscar el que té a mà sempre en benefici del malalt i amb el seu consentiment. La resta de situacions es tracten a valoració del professional que porta el malalt i se li aplica el que és menys nociu. El fonamental és el tractament de suport. Primer, una bona hidratació. Segon, tractar la febre i la postració. Tercer, una bona profilaxi antitrombòtica, perquè hem vist que aquesta és una entitat [el virus] que a més d’infecciosa genera trombosi i dóna problemes vasculars i isquèmics. Aquesta profilaxi també ajuda a abaixar la inflamació, sobretot en pacients més greus en qui es forma una cascada inflamatòria que provoca una insuficiència respiratòria severa. I quart, el suport ventilatori, amb una bona oxigenació, encara que de vegades cal acabar amb ventilacions molt invasives i, en els casos més greus, en intubació. El tractament de suport ajuda a suportar el virus, però el problema amb els virus és que tenen pocs tractaments específics.

Metges que investiguen aquesta virus consideren gairebé impossible tenir una vacuna abans d’un any.

Més enllà del que vulguem tots, és difícil conceptuar que tindrem aquesta vacuna a curt i mitjà termini. D’altra banda, en la grip cada any la vacuna és diferent perquè el virus canvia.No sabem si tindrem repunts a l’hivern, amb la qual cosa una vacuna eficaç per al que tenim ara podria no ser-ho per al que pugui venir. S’ha de treballar per tal de tenir una vacuna, però no sabem si quan la tinguem servirà per al passat, per al futur o la convivència de tots dos.

El personal ha denunciat falta de material de protecció.

Els materials que s’han utilitzat són els que s’han tingut en cada moment. No és una qüestió de Lleida, sinó de tot el país i fins i tot a nivell mundial. Tot que hem disposat s’ha distribuït entre el personal.

Però, n’ha faltat?

L’idíl·lic mai no es dóna en res, però el que es tenia s’ha distribuït sempre, intentant ser prudents, perquè de vegades no és qüestió de posar-se 50.000 capes, sinó la indumentària que toca, i no és el mateix la de l’UCI, que s’ha procurat que estigués ben dotada, que una sala d’hospitalització. Ara cada vegada entra més material, n’hi ha molt més i no és el que passava fa un mes i mig.

Els sindicats denuncien també que hi ha hagut més contagis entre els sanitaris que en altres països.

Aquestes dades cal tractar-les amb cautela, perquè depenent de la metodologia són molt variables. Difícilment no es poden comparar, perquè no conec la situació d’altres institucions [hospitals] en altres països. Intentem que el personal, que ha estat sempre la primera prioritat a més del malalt, no es vegi compromès, perquè és l’element bàsic per atendre els malalts.

No han estat els hospitals un centre de contagis?

No apliquem el que van fer els italians, que els va generar un problema. Hem intentant preservar l’àmbit hospitalari procurant que no circulés allò que no era convenient ni necessari i fer una sectorització clara entre infectats i no infectats, per evitar brots dins de les institucions.

Han començat a recuperar l’activitat quirúrgica suspesa?

Ja comencem a fer algunes coses per reconduir progressivament l’activitat, en especial dels pacients oncològics. Simplement esperem set o deu dies, ja que no sabem si ens enfrontarem a un segon pic per la tornada a l’activitat de la població.

Podrien agrupar els pacients afectats de coronavirus en un hospital i destinar-ne un altre als altres?

La nostra visió sempre ha estat la d’agrupar, però el volum de pacients ha estat massa alt. A l’Arnau estem agrupant per deixar el Covid en dos sales o a tot estirar tres, perquè és la manera de disposar de personal específic i poder donar descans als professionals de primera línia, que estan esgotats físicament i emocionalment. Després anirem deixant-los només en un centre.

Vostè es va contagiar i va estar ingressat. Pot explicar la seua experiència?

Aquesta infecció et deixa molt abatut, baldat, pots dormir però no tens sensació de descans. He tingut una pèrdua d’olfacte i gust que crea certa aversió als aliments, la qual cosa va unit a una pèrdua de pes substancial, en el meu cas d’entre 10 i 13 quilos. Tens una febre que no t’abandona i et fa moltes esgarrifances, sempre apareixia a les mateixes hores i llavors no podies aixecar-te del llit. Ha sigut difícil, i el primer que vaig fer quan vaig tornar va ser agrair a tots els meus companys que m’han ajudat a suportar-ho.