«Si hi ha una vacuna abans d'un any seria un miracle»

Aquest metge i el seu grup d’investigació a l’hospital Vall d’Hebron han estat clau per seqüenciar el genoma del SARS-CoV-2 i ara treballen en un nou projecte per aconseguir més avenços contra aquest virus

Han passat dos setmanes des que van fer pública la seqüència del genoma del coronavirus. Hi ha hagut algun avenç per determinar per què afecta molt més unes persones que d’altres?

Som un grup que ens dediquem –jo porto 30 anys– a investigar el virus de l’hepatitis C. Per a nosaltres va ser un repte i des de zero vam aconseguir seqüenciar el virus. Ara, el que toca és aplicar-ho amb estudis en pacients. Són treballs que requereixen molt de temps, la selecció de pacients, què estudiem, perquè el virus és molt gran, té 30.000 nucleòtids, tres vegades més del que estàvem acostumats. Cal veure quina zona pot donar-nos la pista. Tenir tot el genoma ens pot aportar una idea, però no és tan simple per fer-ho en dos dies.

Quan preveu que hi podrà haver alguna conclusió?

No ho sé. En un procés infecciós hi ha dos actors: el virus i la persona, i hi ha una part de variabilitat en els dos. Nosaltres ens hem enfocat al virus, però hi ha altres grups que estudien diferències en pacients per veure si hi ha algun patró que permeti predir quin evoluciona més ràpid i quin no. Estem fent ja estudis de comparació. Tot cal analitzar-ho, avui ha sortit un experiment amb quaranta pacients. I de cada un tenim milions de seqüències, i això requereix un gran desenvolupament informàtic. En la investigació poses un objectiu i intentes respondre una pregunta, però després sempre en surt una altra. És impredictible. I si trobes res, cal validar-ho. Cal tenir moltes més mostres per garantir que el que dius és real.

Seqüenciar el genoma del virus és clau de cara a poder aconseguir una vacuna. Quant de temps es necessita per tenir-ne una?

Si surt una vacuna abans d’un any seria un miracle. Per al virus de la sida la busquen sense èxit des del 1986 perquè és molt variable. Què passarà amb aquest? Vull pensar que al tenir menys variabilitat podrem aconseguir-la. A més, hi ha grups que van fer una vacuna per al SARS, que és un cosí germà, quan va aparèixer fa quinze anys, però com que va desaparèixer no es va aplicar. Ara recuperen aquest treball per adaptar-lo a aquest virus. És possible que avancin molt més, però una experimentació que podria durar cinc anys, si la fem en un any, anem, seria fantàstic. Hi ha moltes variants de vacunes, i el millor és que s’estan provant totes arreu del món.

Sembla prou evident que no n’hi haurà cap abans de l’hivern que ve.

Si surt abans seria un èxit brutal. Quan en dissenyes una, primer l’has de provar en un model animal per comprovar que crea immunitat, després en humans amb assajos clínics controlats i verificar que sigui efectiva. Has de superar tots aquests trams per rebre la validació final. És com un antiviral. En l’hepatitis C tenim tractaments que eliminen el virus, i un de sol d’aquests antivirals va tardar deu anys a poder sortir al mercat. Ara es parla de fer-ho en mesos. Hi ha dos vessants: al pacient infectat l’has de tractar amb antivirals i a la persona que no està infectada, amb vacunes. El problema amb aquest virus és que no hi ha ningú en tota la població mundial que tingui memòria immunològica.

També tardarem molt a tenir un tractament efectiu?

Tots els grups d’investigació estan treballant a preu fet per buscar una solució. Sóc optimista, segur que sortirà algun d’aquests assajos. Tot necessita temps, encara que entenc que la gent tingui l’angoixa que ha de ser per demà. Es necessita temps per fer una cosa seriosa, que no passi com el del test, que compren un de ràpid, però ningú no l’ha validat i la seua efectivitat és del 30%. Ja pots tirar-lo. Les coses cal validar-les i ho han de fer els experts.

Veu necessaris els tests ràpids massius?

Jo no sóc epidemiòleg. Si poguessis testar tota la població seria l’ideal. És allò de Corea del Sud, però per a això necessites molts diners. Una altra cosa és que s’ha de fer en grups específics, com personal sanitari, de residències i serveis públics per veure els que estan o no infectats, o si tenen una certa immunitat i poden treballar.

Com apareix aquest virus i comença a afectar les persones?

Si compares la seua seqüència, en un 96% s’assembla molt a un virus del muricec. Però es diu coronavirus perquè té com una corona, i a les puntes hi ha la proteïna que utilitza per reconèixer el receptor ACE2 de la cèl·lula alveolar, al qual s’enganxa amb una eficiència brutal per entrar. Aquesta proteïna té 6 punts idèntics al d’un virus del pangolí, però 5 dels 6 són diferents del del muricec. Però si mires tota la seqüència, només s’assembla en un 80 i una mica més per cent al del pangolí. És molt diferent. A més, ha adquirit 4 aminoàcids nous que no sabem d’on han sortit. Una teoria és que hi podria haver un animal intermediari que s’hagués infectat del virus del muricec i del pangolí, o d’un, i que l’hagués transmès a l’home, no en un sol salt, sinó en molts i durant molt de temps. Per infectar un humà i un animal que no sabem quin és el virus ha de canviar, fins que apareix una combinació de mutacions idònia per a ell que a l’infectar un humà n’hi permet transmetre’s un altre amb molta eficiència. Això desmunta la teoria de la conspiració que va ser creat en un laboratori. És pràcticament impossible perquè tots aquests punts clau no eren gens evidents. Ningú no hauria pensat que aquesta és la combinació que li dóna la màxima eficiència i hi ha 4 aminoàcids nous. Cap laboratori xinès, rus ni nord-americà podia tenir aquesta soca.

Ha canviat molt el virus des que va sorgir a Wuhan?

En les dos seqüències que tenim, una té només cinc mutacions de 30.000 nucleòtids i l’altra nou. És poquíssim. Però no vol dir que no variï. Va canviant a mesura que s’expandeix. És un virus capaç de saltar d’un animal a un humà i d’adaptar-se, pot donar-nos sorpreses. A mesura que la població comenci a tenir memòria immunològica i hi hagi antivirals i vacunes, no sabem què farà. El més probable és que pugui passar com el de la grip espanyola, que al cap d’un temps es va atenuar, i passi a ser un virus estacionari. Cada any, d’octubre a desembre tenim els virus respiratoris i després, el de la grip. Podria ser com un d’aquests. Tenir la seqüència ens permetrà comparar-la amb la de d’aquí a un temps si torna a sortir i veure si té la mateixa patogenicitat o menys.

Podria arribar a eradicar-se?

És molt difícil eliminar els virus estacionals. Amb la grip, cada any cal modificar la vacuna. El que s’espera és que s’arribi a atenuar i sigui estacional, però no sabem com es comportarà i evolucionarà, per això investiguem.