Consells dels pediatres per a la sortida de nens: Mitja hora de passeig, de la mà d'un adult i amb mascareta

A l’espera que el Govern central defineixi les condicions perquè els menors puguin sortir al carrer a partir del 27 d’abril, els pediatres aconsellen que ho facin complint una sèrie de requisits, com que sigui un passeig de mitja hora, supervisat i de la mà d’un adult, mantenint la distància de seguretat i amb màscara.

Així ho ha posat de manifest la presidenta de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap), Concha Sánchez Pina, que ha assegurat  que "els nens haurien de sortir per un temps limitat, com més breu millor", proposant una durada del passeig d’una mitja hora.

"L’ideal és que vagin agafats de la mà i supervisats per un adult, a més, haurien de mantenir la distància de seguretat a tota hora", suggereix l’experta, que considera "desitjable" que a més d’aquestes mesures, els menors portessin màscara.

Així, experts en l’àmbit de la infantesa celebren que es deixi sortir al carrer als nens a partir del 27 d’abril. "És important que surtin perquè necessiten moure’s, necessiten activitat física", assenyala la secretària general de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), María García-Onieva, que també apunta que "hauran de córrer i desfogar-se una mica", si bé tenint en compte totes les mesures de prevenció i seguretat.

Segons indica, malgrat que moltes famílies se les estan enginyant per trobar maneres perquè els nens estiguin entretinguts i en moviment dins de les llars, García-Onieva posa èmfasi en la importància que es flexibilitzi el confinament en els més petits.

"També és per l’exposició al sol, sortir a l’aire lliure dóna vida a tothom i els nens el van a disfrutar, trencarà la rutina d’estar tot el dia a casa", afegeix la doctora, que valora "molt positivament" la mesura.

L’experta incideix d’altra banda que és important que els pares expliquin als seus fills la realitat de sortir al carrer, el que s’ha de fer i, no ja que "ha de fer la sensació de normalitat absoluta". "Són nens, però no són ximples", indica la doctora, que suposa que les sortides seran una "manera de passeig", on s’hauran de seguir les normes establertes durant la pandèmia, com mantenir la distància amb la resta de persones, tenir una bona higiene de mans, portar gel desinfectant, etc.

ELS NENS NO HAN DE SORTIR AMB ELS AVIS

També celebra que la població infantil sigui una prioritat en la rebaixa del confinament el psicòleg infantil Javier Urra, ex Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid i un dels experts que formen part del comitè per adoptar la mesura.

"Un nen necessita l’aire, el sol perquè és en estadis evolutius, està creixent, desenvolupant-se", assenyala que adverteix que el confinament està provocant "tristesa" en alguns nens, la qual cosa considera un "mal símptoma", ja que "no és propi dels nens". Per això, tal com explica, els més petits necessiten l’"estímul" i "l'escapada" d’"estirar les cames, mirar una altra cosa que no siguin les quatre parets on són".

A més, adverteix del risc que els nens estiguin confinats als seus domicilis i posa l’exemple d’alguns nens que no recorden el viscut fa uns mesos en condicions de normalitat. "Per a mi 3 mesos és molt poc temps, però per a un nen de 6 anys no; viuen el present, no es projecten en el futur ni miren al passat", diu.

Respecte a les condicions per poder sortir al carrer, Urra proposa passejos d’entre mitja hora i una hora i acompanyats d’un adult, bé el pare o la mare, i sempre de la mà. "No han de sortir amb els avis", afegeix.

En qualsevol cas, assegura que la mesura parteix de la responsabilitat dels progenitors, per exemple, evitant que els nens vagin tocant les parets del carrer pel risc de transmissió del virus.

I sobre la limitació d’edat com a condició per poder sortir al carrer, es posiciona a favor de permetre-ho fins els 12 o 14 anys, encara que aquest requisit és, segons la seua opinió, "molt discutible". En aquest sentit, recorda que nen és una persona menor de 18 anys", però també s’entén, segons el seu parer, "que un noi de 16 anys té altres circumstàncies, característiques, necessitats". "Per als adolescents és un moment excel·lent per mostrar la seua maduresa", comenta.

Si bé reconeix que era el "moment" de plantejar el tema de deixar sortir a passejar els nens, no així que això s’apliqui als grans, encara que sigui un col·lectiu que en molts casos necessita també activitat física. "Aquí el risc és que morin, el que han de fer és ser a casa seua", suggereix.