Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 2 (de 6)

Josep Masbernat és un veí de Juneda de 29 anys que va decidir marxar al Senegal a mitjans de febrer perquè, segons explica a SEGRE, volia conèixer món i desconnectar després de finalitzat un contracte laboral. Ha explicat en un diari de sis capítols la seua odissea per tornar a casa en temps de pandèmia.

Capítol 2 (de 6)

Dilluns 13 d'Abril de 2020:

Va arribar el dilluns, em vaig tindre d’acomiadar de la meva família al Senegal per provar fortuna amb preses i sense poder assumir-ho per la immediatesa del vol, sense temps a fer-me a la idea.

Vaig agafar la moto fins a arribar al primer control policial i el vaig travessar a peu dissimuladament. Per sort hi havia molta gent caminant per allà i ningú em va dir res. Hi havia controls de militars quasi cada 10 km, i per arribar a Bignona els esquivava caminant a 42 graus al sol amb una motxilla de 10 kg sobre les meves esquenes.

Vaig fer servir l'estratègia de fer autoestop amb motos fins arribar a 1 km de cada control. Llavors baixava a peu i continuava, així que sobre les 12 del mati ja estava a Bignona a punt de trobar-me amb el meu company de viatge a Dakar

Fins aquí tot be, però just entrar a Bignona els militars i la policia local m'estaven esperant perquè els havien advertit que un blanc havia passat pels controls sense autorització i havia estat vist amb motos. Llavors em van detenir i em van agafar el passaport. No em podia explicar perquè no tinc el nivell suficient de francès i no entenia del tot el que passava. Llavors va arribar el company de viatge i em va dir que em volien tornar a enviar a Abene. Després de 3 hores detingut, mil trucades frustrades i mil intents del meu company per ajudar-me em van pujar amb un cotxe policial per tornar-me a abene, però a l’últim segon una trucada a l'alcalde del company va frenar la meva sortida de Bignona, ja que l'alcalde va fer el favor de trucar al primer ministre un dia festiu per comprovar si era veritat que el meu permís encara no havia arribat. Després d'un estona d'incertesa em van confirmar que estava tot bé i llavors el cap de policia em va dir que si passava les proves mèdiques podria quedar-me a Bignona fins que arribés el meu permís per anar a Dakar.

Després de passar una hora esperant el metge, va aparèixer un senyor molt ben plantat amb una infermera molt tapada per por a les malalties que jo pogués tenir. Esperava unes proves més contundents, ja que al final va resultar que vaig esperar molta estona i les proves nomes van ser comprovar la meva temperatura amb un termòmetre.

El company de viatge, una meravellosa persona que es diu Sanna Cheick Diouf, em va acollir a casa seva, em va donar de menjar i em va ensenyar el poble i presentar gent molt maca.

La situació de l'amic Sanna era molt més difícil que la meva, tot i així ell sempre feliç i optimista i disposat a ajudar i a donar-ho tot per satisfer les necessitats dels altres abans que les seves. El pobre Sanna va arribar al Senegal a principis de març perquè el seu pare havia patit un ictus i el necessitava. Llavors es queda atrapat allà, mentrestant la seva dona es posa malalta i necessita ser ingressada, però no pot acudir a l'hospital per no deixar els dos bessons que tenen de nomes 4 mesos, per això el Sanna necessitava arribar aquest vol mes que ningú.

Trobar el Sanna va ser una gran sort, un taxi a mi sol m’hagués costat uns 400 euros més allotjaments del conductor i àpats, i gràcies a ell només havia de pagar la gasolina a mitges, ja que un amic seu es va oferir a ajudar-nos i ens portava amb el seu cotxe. El Soly, un altre crack, una persona 10, xofer de l'exercit. Res podia sortir malament amb aquest gran equip.

Casa del Sanna va ser un petit oasis amb aquesta odissea que vàrem viure. De repent em vaig oblidar de tot, em vaig relaxar i vaig gaudir amb la seva família i els molts nens que vivien a la seva comunitat. Em van regalar molt amor amb molt poc temps, vaig menjar i provar coses noves i vaig dormir en un llit molt confortable que m’havien preparat molt amablement per aixecar-me l’endemà a les 6 del mati i començar el viatge Bignona-Dakar amb cotxe. Unes 12-13 hores de camí aproximadament, moltes més tenint en compte que cada 10 km has de presentar autoritzacions als diferents controls.

Josep Masbernat

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 1 (de 6)

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 2 (de 6)

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 3 (de 6)

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 4 (de 6)

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 5 (de 6)

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 6 (de 6)