Estudi amb carnívors salvatges al Pallars Sobirà

Un estudi experimental amb carnívors salvatges del Pirineu de Lleida, desenvolupat per tres investigadors espanyols, ha analitzat com es comportaven en la prehistòria aquests animals amb les restes d’assentaments humans amb l’objectiu de millorar l’actual interpretació de jaciments. Al paleolític, una vegada les comunitats de caçadors i recol·lectors abandonaven els campaments, els carnívors s’hi atansaven atrets per l’olor de carn cuita i la possibilitat de trobar menjar, un fenomen que va provocar pertorbacions en la distribució dels elements d’assentaments.

La investigació, iniciada fa cinc anys i publicada a la revista Scientific Reports, ha consistit en la reproducció experimental de diferents campaments neandertals de curta durada per exposar-los a l’acció d’óssos al Sobirà. L’estudi preveu amb el temps introduir noves variables i espècies com hienes, lleons i llops, l’activitat dels quals se seguirà amb càmeres amb sensors de moviment per veure quins animals intervenen en cada un dels escenaris. “Hem comprovat que no només els carnívors grans es beneficiaven de les restes abandonades, sinó que alguns carnívors petits murris i ratolins, i aus carronyeres també”, va explicar Ruth Blasco, del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana.