Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 3 (de 6)
Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 3 (de 6)
Josep Masbernat és un veí de Juneda de 29 anys que va decidir marxar al Senegal a mitjans de febrer perquè, segons explica a SEGRE, volia conèixer món i desconnectar després de finalitzat un contracte laboral. Ha explicat en un diari de sis capítols la seua odissea per tornar a casa en temps de pandèmia.
Capítol 3 (de 6)
Dimarts 14 d'Abril de 2020:
Arribava el dia que havíem d'arribar a Dakar després d'un llarg viatge. Marxàvem un dia abans per precaució, ens aixequem a les 6 del mati i comencem el trajecte. Tot anava sobre rodes fins passar Tambacounda, que vindria a ser l’equador del nostre trajecte. així, una hora més tard de passar Tambacounda el cotxe s'espatlla, i aquí comença la part més dura del trajecte.
Després de varis intents desesperats d'arreglar i arrencar el cotxe, la situació era la següent: Eren les 3 de la tarda, no paràvem des de l’hora d’esmorzar, ens trobàvem sense aigua fresca, al mig de la carretera a mes de 40 graus, teníem aigua però estava calentíssima, no teníem res per menjar i estàvem sense massa esperances de poder sortir d’allà i arribar a Dakar. No podíem canviar de cotxe perquè per unes normes estúpides des del meu punt de vista només estàvem autoritzats a arribar a Dakar amb aquell vehicle. És a dir que semblava una utopia.
L'avaria es va produir a les 3 de la tarda, i finalment a les 7.30 hores un bon home que tornava de la feina ens va remolcar amb el seu cotxe. Després d'aconseguir unes cordes d'un camioner molt amable, ens va arrossegar 20 km fins un petit poble on hi havia un taller. Vam deixar el cotxe i vam acordar que començarien a reparar-lo d’urgència l’endemà a primera hora.
Arribàvem justet pel toc de queda sense haver menjat res des de l'hora d'esmorzar i no teníem lloc on dormir. Llavors vam tindre la sort que el xofer coneixia l'alcalde de Koussanar, el poble on havíem arribat, i a més li devia un favor de temps enrere.
Aquell home ens va obrir l'escola municipal perquè poguéssim passar el toc de queda fins a les 6 del mati. A més ens va portar el sopar i aigua fresca. Vam anar dormir resant perquè aconseguissin arreglar el cotxe l'endemà al matí i poder continuar el trajecte, ja que si no es podia arreglar no teníem permís per anar amb un altre cotxe i no haguéssim pogut aconseguir l'objectiu.
A l’escola també vam estar bé, ja que era tipus internat i vam dormir amb llits còmodes i vam passar una bona estona després de moltes hores de patiment.
No les teníem totes, però per sort havíem sortit un dia abans i teníem opcions de salvar-ho a temps.
Josep Masbernat
>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 1 (de 6)
>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 2 (de 6)
>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 3 (de 6)
>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 4 (de 6)
>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 5 (de 6)
>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 6 (de 6)
