Especialistes insten a plantejar la sortida dels nens com "un joc"

Especialistes de diferents disciplines avalen la decisió de permetre la sortida dels menors de fins 14 anys, acompanyats per un adult, després d’aquest temps de confinament, i veuen l’ús de la màscara –de les que les farmàcies admeten que manquen del material necessari– com "un bon element" i "complementari" a altres mesures. Així, incideixen més en la importància de mantenir la distància de seguretat i a "extremar" les mesures higièniques com el rentat de mans. A més, professionals de l’àmbit de la psicologia i la logopèdia proposen establir "pautes" i plantejar la sortida com "un joc col·lectiu" en el cas dels més petits.

"Les sortides haurien de ser properes al domicili i s’han d’evitar que els nens socialitzin amb altres nens", recalca l’epidemiòleg del Complex Hospitalari Universitari d’A Coruña, Antón Acevedo. Per a això, advoca per fer un "exercici previ de mentalització" als menors. Sobre la màscara, assegura que si la toleren i els pares disposen d’ella seria "un bon element".

Quant a la seguretat dels menors, incideix que en medicina "mai no podem parlar d’una seguretat del 100%". Amb tot, insisteix que "si es compleixen de forma adequada les recomanacions, podem parlar d’un risc molt baix".

Mentrestant, el cap del Servei de Pediatria del Matern Infantil d’A Coruña, Jerónimo Pardo, insta els progenitors a "seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries" sobre les sortides, que veu "recomanables". Quant a les màscares, admet que serà "difícil" que nens petits, encara que se’n disposi, les tolerin, encara que remarca la "gran capacitat d’adaptació" dels menors.

MÀSCARES, "UN BEN PREUAT"

Per la seua part, Blanca González, membre de la Junta de Govern del Col·legi de Farmacèutics d’A Coruña, reconeix que les màscares, ja siguin d’adults o per a nens, són en aquests moments "un ben preuat" i que no se li està subministrant la quantitat que demanen per a la demanda existent i que el mateix passa amb els guants.

D’aquests últims, no recomana el seu ús, sobretot en els nens més petits pel risc d’una ennuegada "si es trenquen" i que el nen o nena fiqui un element del mateix a la boca. "Seria com un globus", cita com a exemple.

De les màscares, precisa que hi comença a "haver més" de les quirúrgiques, mentre que de les infantils, igual que d’altres models per a adults, afirma que, encara que alguna farmàcia les pugui tenir, en general hi ha mancances de les mateixes. "A Galícia i a Espanya", apunta recalcant que és un problema generalitzat. En cas d’aconseguir-les per als menors, explica que hi ha fabricants que estableixen diferents categories per edats, mentre que d’altres fan un mateix model ajustable.

"És una mesura complementària", assegura sobre el seu ús. I és que com els altres apel·la a la importància de guardar les distàncies de seguretat i rentar les mans. Quant a les màscares, coincideix que cal valorar, en cas de tenir-les, si el menor és capaç d’"aguantar-la", sobretot entre els més petits, però també de "no tocar-la".

"BENESTAR PSICOLÒGIC"

Pel que fa a les sortides, psicòlegs i logopedes ho veuen una "bona notícia". "Trencar la rutina de ser a casa, estimula els menors, els il·lusiona i contribuirà al seu benestar físic i psicològic". "El ser a l’aire lliure i disfrutar d’un passeig curt i amb cautela és, en aquests moments, terapèutic", apunta la presidenta de la secció de psicologia educativa del Col·legi Oficial de Psicologia de Galícia (COPG), Manuela del Palacio.

Per la seua part, tant la presidenta com la vicepresidenta del Col·legi Professional de Logopedes de Galícia (CPLGA), Ana Isabel Vázquez com Diana Gándara, respectivament, insisteixen, com els altres professionals, en la importància d’una sortida "el més controlada possible".

"Vigilar que no toquin res i mantinguin la distància social amb altres persones és el més important" pel que veuen "complicat" que acudeixin a llocs com supermercats. Per ser els pares "els que millor coneixen als seus fills", hi apel·len per donar a "entendre" els seus fills i fer "respectar" les mesures.

"Fer un tomb a l’aire lliure ajuda que els nens i nenes puguin gestionar millor la seua energia, impulsivitat i emocions i disminueix el risc", afegeixen en contraposició a haver d’acudir amb ells a supermercats. "Evidentment hem de controlar que aquestes sortides siguin en horaris o llocs no freqüentats i explicar, prèviament als nens i nenes, totes les normes que han de complir quan estiguin fora de casa".

FACILITAR LA "COMPRENSIÓ"

Sobre les màscares, coincideixen en la dificultat que es pugui impedir que les "toquin o treguin" i més en els qui tinguin "algun trastorn o alteració de sensibilitat" en no ser per a ells "un caprici". "Sinó una dificultat derivada del seu trastorn o alteració".

"En aquests casos convé anticipar-los les accions, la qual cosa és adequat també per als que tinguin problemes de comprensió." Per això, afirmen que és convenient fer-los "cronogrames incloent, si fos necessari, pictogrames o dibuixos per explicar-li quines són les normes, que no és un caprici, sinó una necessitat".

"Seria interessant fins i tot pactar una hora del dia per fer aquest passeig i a poder ser que sigui sempre la mateixa. I si no és així explicar-los cada dia a quina hora sortirà, l’hora a què es tornarà a casa, on anirà i què podrà fer fora", apunten.

"Abans de la primera sortida, han de fer-los comprendre unes pautes que els poden plantejar com un joc col·lectiu en què estan participant: cal rentar les mans i canviar el calçat, guardar una distància de seguretat, sortirem amb mascaretes com si fossim Batman i no ens reconeixerà el virus", cita com a possible exemple Manuela del Palacio de cara que els menors "es relaxin".

PLA PER AL DESCONFINAMENT

D’altra banda, en relació amb el desconfinament, l’epidemiòleg Antón Acevedo creu que és necessari "comptar ja amb un pla definit per a la progressiva relaxació de les mesures", que sigui "prudent", basat "en la millor evidència científica" i que permeti "monitoritzar la situació en temps real per detectar possibles anomalies". Per a això, reconeix que "seria ideal" comptar "amb la informació més gran possible sobre l’impacte real que la infecció ha tingut a nivell comunitari".