Anorèxia i bulímia en quarantena

El confinament ha obligat les persones amb trastorns alimentaris a afrontar la situació des de casa i amb uns paràmetres nous al suspendre’s pràcticament totes les visites presencials als centres d’atenció. Però continuen amb el tractament per via telemàtica i amb una guia de recursos facilitada pels professionals per combatre els efectes de la quarantena en aquests pacients, sobretot en els adolescents.

L’àrea infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida atén 36 adolescents d’entre 9 i 18 anys amb trastorns alimentaris, la majoria per anorèxia, però també alguns pateixen bulímia i d’altres associats a patologies com la depressió i el trastorn de l’espectre autista. Una trentena fan seguiment al Centre de Salut Mental i Juvenil (CSMIJ) i sis més, a l’hospital de dia, on acudeixen a fer els àpats diaris.

Els professionals orienten en les rutines a dur a terme a casa durant la situació de confinament per Covid-19

La directora de l’àrea infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida, Vanessa Pera, explica que durant el confinament aquests adolescents, com els que no tenen cap mena de trastorn, poden estar més ansiosos i irritables i que el fet de no poder sortir al carrer “els faci estar més obsessius amb el seu aspecte físic, arribant fins i tot a negar-se a menjar perquè no ho cremen”.

Tanmateix, els professionals s’han sorprès de la seua evolució durant el confinament, ja que ha augmentat la comunicació familiar i han estat capaços d’adaptar les rutines establertes pels professionals a l’haver de suprimir les visites presencials, que només es mantenen en casos urgents. Els professionals combinen torns per poder mantenir les mesures de seguretat i atenen usuaris i famílies per mitjà de videoconferència i també per telèfon. L’hospital Sant Joan de Déu té un compte a Instagram amb diferents pautes per a pacients que pateixen trastorns alimentaris.

VANESSA PERA

HOSPITAL SAN JOAN DE DÉU LLEIDA

L’anorèxia i la bulímia afecten més les adolescents?

El 20% dels pacients que atenem a la unitat de Lleida són nois. En canvi, a l’hospital de dia, amb un seguiment més intensiu, només hi ha pacients femenines i es tracta d’adolescents de 16 a 18 anys.

Cada vegada es detecta a una edat més primerenca?

Hem tingut usuaris amb anorèxia de 7 anys. Sí que hem detectat un augment dels casos als 12 anys, quan passen de l’Educació Primària a la Secundària, i als 16.

Quines causes hi ha darrere d’un trastorn alimentari?

Poden ser múltiples, des de genètiques a problemes de trastorns afectius. També hi ha causes ambientals, com el sobrepès o haver patit bullying. La majoria dels casos comencen a controlar l’alimentació, la qual cosa no alerta les famílies, fins que finalment restringeixen tant el menjar que poden passar només amb aigua. Pel fet que l’adolescència sigui una etapa de canvis, la detecció pot ser molt més tardana i hauria de ser més precoç per actuar com més aviat millor.

Com viuen el confinament?

Sobretot ens consulten si engreixaran perquè no poden sortir al carrer. Però ho estan portant bé amb les pautes que oferim els professionals a les famílies. No són diferents d’altres adolescents, per la qual cosa poden estar més ansiosos i irritables, però el confinament pot ajudar a augmentar la comunicació entre la família.

És bo el temps en família?

En aquests casos, la família és a casa i es pot detectar abans. I, a més, podran compartir hàbits i rutines quotidianes com l’alimentació.