Cens de víctimes de l'horror nazi

El Memorial Democràtic va publicar ahir el cens de deportats a camps de concentració nazis més complet de l’Estat, en què posa nom i cognoms a més de tres-cents lleidatans que van patir la barbàrie del nazisme, coincidint amb la commemoració del setanta-cinquè aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen, en el qual van perdre la vida milers d’espanyols. El cens compta amb una base de dades de 9.161 persones deportades, de les quals prop de 2.000 eren catalanes.

En col·laboració amb l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra, es fa una reconstrucció de l’estada als camps de concentració i extermini, així com de la trajectòria anterior dels deportats i, en alguns casos, la posterior a ser alliberats per les tropes nord-americanes. Això permet conèixer de prop les biografies de les persones que van suportar l’horror nazi, des de l’exili fins a la deportació. D’aquesta forma, el Memorial Democràtic inclou en aquestes biografies un total de 305 lleidatans que van ser deportats als camps de concentració, la majoria a Mauthausen i Gusen, a Àustria, però també a Dachau, Hartheim, Neuengamme i Bergen-Belsen, entre d’altres. La base de dades s’anirà actualitzant i espera incorporar dos-centes noves referències. La consellera de Justícia, Ester Capella, va destacar que el cens és un “deure” perquè “aquests episodis no caiguin en l’oblit”.

Fa 75 anys, les tropes dels EUA van alliberar el camp de Mauthausen, amb milers de presoners espanyols

Per comarques, la majoria dels deportats, segons aquesta base de dades, procedien de municipis del Segrià, amb 119 persones. La segueixen les comarques de les Garrigues, amb 32; l’Urgell, amb 26, i el Pla d’Urgell, amb 21 deportats a camps nazis. Alguns van sobreviure a la barbàrie, la majoria no. Un d’ells va ser Ramon Torrelles, de Vilanova del Segrià, que va morir a Gusen als 37 anys i la seua història ha estat recuperada per la família.