DEFUNCIÓ OBITUARI
Mor Frederic Vilà, exregidor de Cultura de la Paeria
Als 76 anys, era arquitecte i catedràtic d’Història de l’Art || Als anys 70 va dissenyar les places Cervantes, Pagesos i de l’Exèrcit
Frederic Vilà durant l’homenatge que li van fer el 2015 a la UdL.
Frederic Vilà i Tornos, que va ser regidor de Cultura de la Paeria entre els anys 1991 i 1995, va morir ahir als 76 anys. Arquitecte i catedràtic d’Història de l’Art, va ser professor universitari durant 41 anys. Vilà va començar a fer classes a l’Estudi General de Lleida (llavors extensió de la Universitat Autònoma de Barcelona) el 1972 i es va jubilar com a professor de la Universitat de Lleida (UdL) el 2013, d’on va ser el primer director del departament d’Història de l’Art i Història Social, entre 1995 i 1998. A més de professor universitari, Vilà també va exercir com a arquitecte entre 1970 i 1982, i va ser el dissenyador de places de la ciutat com la de Cervantes, la de l’Exèrcit, la dels Pagesos (actualment remodelades) i la de les Missions.
El 1991 va fer el salt a la política municipal i va ser nomenat regidor de Cultura de la Paeria en el govern socialista d’Antoni Siurana, en una legislatura en què es va inaugurar l’Auditori Enric Granados (vegeu el desglossament). L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va afirmar ahir que “recordo Frederic Vilà de les seues classes a la UdL. Gràcies a ell vaig descobrir Miquel Blay i l’alcalde Fuster. DEP”.
Va començar a fer classes el 1972 a l’Estudi General quan era de la UAB i es va jubilar a la UdL el 2013
Antoni Llevot, que el va succeir: “Va estar molt implicat en el teixit cultural i patrimonial”
Com a investigador, es va centrar en la història de l’arquitectura i del pensament arquitectònic des del segle XVIII fins a l’actualitat, la plàstica contemporània i la recuperació i conservació del patrimoni. Autor de llibres com La catedral de Lleida (segle XVIII), de l’any 1991, o Primera pedra de la Universitat de Lleida: construcció original i remodelació del seminari, del 2005, aquests darrers anys va treballar en una recerca d’arquitectura contemporània i intervencions en elements del patrimoni arquitectònic de les terres de Lleida. Dos anys després de la seua jubilació, el 2015, els seus companys del departament d’Història de l’Art i Història Social van voler reconèixer la seua trajectòria amb la publicació d’El gran valor de les lletres i les humanitats. Homenatge al Dr. Frederic Vilà i Tornos. El volum recull poemes i reflexions personals entorn del catedràtic d’Història de l’Art i també arquitecte, així com assajos crítics i investigacions científiques. Durant l’homenatge, Vilà va defensar el valor dels estudis d’Humanitats a les universitats públiques i que el pensament no pot ser expulsat de la universitat, i va convidar a la resistència des de baix per contrarestar els intents de mercantilització dels serveis públics.
Va obrir la Sala Cristòfol i va ‘estrenar’ l’Auditori Enric Granados El que va ser el seu successor al capdavant de l’àrea de Cultura de la Paeria l’any 1995, Antoni Llevot, va lamentar ahir la “gran pèrdua” que suposa la desaparició de Frederic Vilà, a qui va qualificar d’“un gran lleidatà i, per damunt de tot, una molt bona persona”. Antoni Llevot va destacar que durant el mandat de Vilà a la Paeria es van iniciar les obres de transformació del complex de l’Escorxador per acollir el teatre públic, el Cafè i l’Aula de Teatre, i que “quan jo vaig arribar a la regidoria, vaig poder dissenyar el seu funcionament i estrenar-ne les instal·lacions”. També va remarcar que Frederic Vilà va impulsar la Sala Cristòfol i la catalogació del llegat de l’artista d’Os de Balaguer i que, just uns mesos abans de deixar la regidoria de Cultura, va poder assistir a la inauguració oficial de l’Auditori Enric Granados. A més d’aquests projectes culturals emblemàtics, Llevot va voler recordar que Vilà sempre va ser “una persona molt implicada en el teixit cultural i el patrimoni de la capital del Segrià”, ja sigui col·laborant amb l’Ateneu Popular de Ponent o a través de la Universitat de Lleida, al formar part del consell científic assessor del Turó de la Seu Vella o del consell de Patrimoni Cultural de Catalunya.
