Cristina Vidal, psicòloga: «La manera de relacionar-se canviarà i hem d'adaptar-nos al nostre ritme»

Ens costarà entrar a la nova normalitat?

El confinament i l’actual crisi sanitària ens ha afectat a tots a diferents nivells. Podem sentir ansietat, frustració i por davant del canvi, que podria durar entre tres i sis mesos després del seu acabament. La manera de relacionar-se canviarà i hem d’adaptar-nos al nostre ritme, segons les necessitats de cada un.

Quins col·lectius arrossegaran més risc després del confinament?

Els sanitaris, que han estat a primera línia, podrien patir estrès posttraumàtic, fins i tot podria sortir als dos anys. També els nens, que han viscut moltes situacions estressants, i les persones grans. Els dos últims poden tenir por de sortir al carrer i por del contagi, de manera que és necessari un acompanyament i que no tinguin vergonya a demanar ajuda si la necessiten. Als sanitaris, és fonamental un seguiment exhaustiu per evitar que possibles trastorns es cronifiquin. Hi ha nens que han vist augmentar les seues pors perquè també els afecta la situació econòmica o el canvi de rutines.

I els pacients que han superat el coronavirus?

És molt important la seua atenció psicològica i emocional perquè s’hauran d’adaptar a la vida quotidiana. S’ha de reforçar a nivell sanitari l’acompanyament emocional dels col·lectius més vulnerables i que necessitaran més ajuda en els propers mesos. Han de demanar ajuda si l’angoixa o el sentiment d’apatia dura més d’una setmana. Cal tractar-lo a temps.

Ens costarà donar-nos la mà o besar-nos?

Hem de ser previnguts amb les mesures d’higiene, perquè fins ara ens crèiem invencibles. Que no puguem tocar-nos o fer-nos petons no significa que no ens puguem relacionar. Un somriure o una mirada també transmeten afecte i amor.