Espanya demanarà ajut a la UE per pagar els ERTO, però no la sanitat

El Govern central preveu sol·licitar ajuda del fons europeu SURE contra l’atur, que comptarà amb fins a 100.000 milions d’euros per concedir crèdits als estats per costejar l’aplicació d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), una vegada que aquesta eina sigui operativa. Tanmateix, la vicepresidenta d’assumptes econòmics, Nadia Calviño, va vincular ahir la decisió sobre l’ús dels crèdits per a la pandèmia del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), destinats fonamentalment a sufragar despeses sanitàries, que permetin minimitzar els costos de finançament i va destacar que per ara Espanya es finança favorablement per si mateixa. “En aquest moment el nostre cost de finançament als mercats és molt favorable, estem en una mitjana del 0,3%” d’interès”, va dir Calviño abans de participar en la reunió per videoconferència de l’Eurogrup. Espanya podria rebre fins al 2% del seu PIB (uns 24.900 milions d’euros) amb l’única condició que els fons es destinin a cobrir costos sanitaris directes o indirectes lligats a la pandèmia.

L’economia espanyola va patir la segona patacada més important de l’eurozona entre gener i març, una caiguda del producte interior brut (PIB) del 5,2%, només superada per França (5,8%), a causa de l’impacte de la pandèmia de Covid-19, segons dades preliminars d’Eurostat publicades ahir. El producte interior brut (PIB) de l’Eurozona va caure un 3,8% en el primer trimestre, mentre que en el conjunt de la UE l’economia va retrocedir un 3,3%, les baixades més pronunciada des que Eurostat va començar a publicar les sèries històriques el 1995.

En aquest context, l’economia alemanya, considerada com la locomotora de l’economia europea, va entrar oficialment en recessió, després d’una baixada del seu PIB d’un 2,2%. És el pitjor resultat des de la crisi del 2008 i el 2009 i la segona major caiguda des de la reunificació el 1990.