El forçós retorn a la llar

Ho advertia aquesta mateixa setmana l’aranesa Mireia Boya: “La funció de les escoles no és garantir la conciliació. Això és obligació d’administracions i empreses.” Però el cert és que el teletreball i els ERTO (en el millor dels casos) han obligat a una tornada forçosa a la llar de moltes dones que s’enfronten amb incertesa a la desescalada perquè no saben què faran amb els seus fills. Mig segle després de la incorporació generalitzada de la dona al mercat laboral la pandèmia pel Covid-19 pot suposar un retrocés. “N’estic convençuda, d’això”, lamenta la historiadora Antonieta Jarne. “El virus actua de forma democràtica i ens afecta a tots igual, però els seus efectes no ho són i han accentuat les desigualtats socioeconòmiques i de gènere”.

La líder feminista Anna Ariño creu que el coronavirus ha visibilitzat un problema “de precarització laboral” que ve de lluny. Alerta que si es té un contracte precari, “sovint a mitja jornada”, o es treballa en l’economia submergida, com la gran majoria d’empleades domèstiques o cuidadores de gent gran, “no surti a compte” i s’opti per prioritzar la família. La paradoxa és que, “a pesar que d’un 70% de les persones que treballen en serveis essencials com supermercats, residències geriàtriques, sector sanitari i neteja són dones”, elles seran les grans damnificades.

Imma Romeo, responsable de la Secretària de les Dones de CCOO a Lleida, insisteix en aquesta contradicció. “Les treballadores estan patint la crisi del coronavirus de manera molt directa, malgrat que són claus en els serveis essencials.” També s’emporten la pitjor part de l’atur. Són majoria en sectors com el del turisme, l’hostaleria i el comerç, que van ser els primers a haver de tancar. “La dona ha perdut autonomia i s’ha vist abocada a tornar a casa.” Fins i tot en el cas que teletreballin, el pes de la llar hi recau. “Les dones estan suportant molta càrrega.”

D’altra banda, les joves també veuen el vas mig buit. L’actriu Violeta Porta posa el dit a la nafra. “Som una generació precaritzada i frustrada.” Però, “encara que guanyem poc, deixar de treballar per cuidar la família seguint un rol de maternitat tradicional seria no haver après res de les nostres mares i àvies”. Porta subratlla que soles no poden canviar segles de patriarcat. “Els homes han de reflexionar. No es tracta d’ajudar, sinó de compartir”, perquè l’estressant “és portar la càrrega mental de l’organització d’una casa”.