'Fake news': l'altra epidèmia

La incertesa, la por i la preocupació s’han convertit en la tempesta perfecta per a la difusió de notícies falses. Un fenomen a l’alça que ha vist una oportunitat de propagació en l’actual context de crisi sanitària, social i econòmica a causa del Covid-19. L’exposició a les fake news i intoxicacions de les pseudociències arran del coronavirus ha estat escandalosa, encara que els experts consideren que també ha suposat una oportunitat per visibilitzar els científics i metges, que han fet un pas endavant per desmentir falòrnies i aportar informació de qualitat.

En aquest sentit, Alexandre López-Borrull, professor d’Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UCO), assenyala que des de l’inici de la crisi sanitària les fake news s’han convertit en un fet global, afectant especialment la informació científica quan es parla del virus, les cures, l’origen o les mesures de confinament i desconfinament.

Principal via de transmissió de ‘fake news’, i han posat en marxa diferents vies per combatre-les

En l’àmbit científic, destaca el fals anunci que havia fet el doctor Woo-suk Hwang així que havia realitzat un estudi sobre la clonació de cèl·lules mare i també la rectificació de reposadors científics perquè la metodologia no era la correcta, com que relacionava el virus de la sida amb el SARS-CoV-2. La difusió es fa a les grans plataformes i xarxes socials, com Google, YouTube, WhatsApp, Facebook o Twitter, ja que a través dels seus canals la desinformació campa al seu aire, assenyala el professor de la UOC.

Més en un moment en què les xarxes socials són una de les principals fonts d’informació. Sabedores d’aquest fet, les plataformes han posat en marxa diferents vies per combatre aquest fenomen.

Per exemple, Twitter ha esborrat afirmacions no contrastades sobre la validesa d’alguns medicaments i YouTube també ha eliminat vídeos amb cures exòtiques de la malaltia. Una informació falsa que pot tenir greus conseqüències per a la salut, com intoxicacions per mal ús de productes de neteja o danys a la imatge o econòmics.

D’altra banda, la pseudociència també ha jugat un paper polèmic amb l’afirmació de l’horticultor de Balaguer Josep Pàmies que el clorit de sodi pot combatre el coronavirus (ara en mans de la Fiscalia).

Per a López-Borrull, un debat interessant és si l’Estat ha de monitoritzar les falòrnies sense que això impliqui el seguiment de determinats perfils per les seues crítiques al Govern central. “Les fakes news no han de ser una oportunitat per retallar llibertats i drets”, adverteix. Una de les eines per combatre la desinformació està en mans de la ciutadania. “Hem de posar en quarantena el que rebem, comptar fins a deu i pensar si és necessari reexpedir-ho a algú”, recomana.